Fonts

 

Material particulat

Impacte en la salut

Ecosistemes

UNA QÜESTIÓ DE DRETS

Fonts de la contaminació

Entenem la contaminació de l’aire, sobretot, com un procés dinàmic amb una varietat d’actors i factors, des de l’acció purament física fins a l’acció humana. És probable que cap factor per si sol porti a la contaminació de l’aire, sinó que és el resultat d’una combinació de factors molt diferents que actuen junts i s’uneixen en el fenomen que anomenem contaminació atmosfèrica.

 

La nostra estratègia hauria de consistir a fer un inventari de tots els actors i factors contribuents i determinar on podríem intervenir de manera efectiva per a obtenir el millor resultat possible amb el menor cost i esforç.

 

Físicament podríem citar l’accidentada topografia de la vall de Sóller, una depressió en forma de bol envoltada d’alts cims.

 

La inversió tèrmica.

 

I, meteorològicament, tenim el fenòmen de la inversió tèrmica.

 

Generalment, la temperatura atmosfèrica disminueix amb l’altura. Però a vegades ocorre tot el contrari: el fons d’una vall registra temperatures més fredes que els cims de les muntanyes.

 

Durant el dia, el sol escalfa l’aire prop de la superfície terrestre. Normalment, aquest aire calent s’expandeix i s’eleva durant el dia, diluint els contaminants de les zones baixes i portant-los a zones més altes de l’atmosfera. L’aire de les àrees circumdants d’alta pressió després es trasllada cap a l’àrea de baixa pressió creada quan l’aire calent puja. 

 

Aquesta mescla contínua de l’aire ajuda a evitar que els contaminants aconsegueixin nivells perillosos prop del sòl.

 

A vegades, no obstant això, en una vall una capa d’aire fred i dens queda atrapada sota una capa d’aire càlid i menys dens. Aquesta és la inversió tèrmica. En efecte, una tapa d’aire calent cobreix la regió i evita que els contaminants s’escapin en els corrents d’aire que flueixen cap amunt.

 

Les inversions de temperatura són, amb freqüència, el resultat d’altres condicions climàtiques en una àrea. Ocorren amb major freqüència quan una massa d’aire calent i menys densa es mou sobre una massa d’aire densa i freda. Això pot succeir, per exemple, quan l’aire pròxim al sòl perd ràpidament la seva calor en una nit clara. El sòl es refreda ràpidament mentre que l’aire sobre aquest reté la calor que contenia el sòl durant el dia.

 

La topografia també pot jugar un paper en la creació d’una inversió de temperatura, ja que a vegades pot fer que l’aire fred flueixi des dels pics de les muntanyes cap a les valls. Aquest aire fred després desplaçarà a l’aire més càlid que s’eleva des de la vall, creant la inversió.

Els contaminants

Però, d’on procedeixen els contaminants mateixos? Sovint, aquests són el resultat de l’activitat humana, encara que no sempre: l’arribada d’aire del Sàhara pot portar alts nivells de material particulat (PM, en anglès: particulate matter) .

Combustibles fòssils

Els automòbils, camions i autobusos que operen amb combustibles fòssils són un dels principals contribuents a la contaminació de l’aire. Les partícules fines, menys d’una desena part del diàmetre d’un cabell humà, representen una seriosa amenaça per a la salut humana, ja que poden penetrar profundament en els pulmons. Les partícules poden ser un contaminant primari o un contaminant secundari d’hidrocarburs, òxids de nitrogen i diòxids de sofre. Els gasos que provenen del dièsel contribueixen de manera important a la contaminació per partícules. Però els automòbils i camions també emeten compostos orgànics volàtils (COV) que eventualment es converteixen en partícules a través de reaccions químiques a l’atmosfera.

Les emissions que no són de fuita (NEE) són partícules alliberades a l’aire pel desgast dels frens, el desgast dels pneumàtics, el desgast de la superfície de la carretera i la resuspensió de la pols de la carretera durant l’ús del vehicle en la carretera. L’estricta regulació de les emissions de fuita per part de la UE ha significat que, si bé els automòbils ara emeten menys partícules de contaminació, la contaminació per desgast dels pneumàtics roman sense regular i pot ser 1000 vegades pitjor. Les partícules nocives dels pneumàtics, i també dels frens, són un problema ambiental molt seriós i creixent, que es veu agreujat per la creixent popularitat dels vehicles grans i pesats, com els SUV, i la creixent demanda de vehicles elèctrics, que són més pesats ​​que els automòbils estàndard per les seves bateries. La naturalesa intermitent del trànsit urbà empitjora les coses.

La crema de restes de poda

La gestió agrícola és una altra activitat humana que aporta material particulat (PM, en anglès: particulate matter) a l’atmosfera. Per descomptat, les persones que viuen de la terra, tots els que la conreen, són la nostra millor garantia que el món rural continuï sent un lloc viu i dinàmic. Els agricultors proporcionen productes locals i creen i mantenen el paisatge. És fonamental que el seu treball continuï sent un sector productiu.

Però com tot sector productiu, també produeix residus: restes de poda, branques, etc. I el foc és sovint l’eina que s’utilitza per a eliminar aquests residus. Altres alternatives, com la recol·lecció, poden veure’s obstaculitzades per factors físics com la inaccessibilitat del terreny.

Les estufes de llenya

 

Finalment, les estufes de llenya poden contribuir significativament a la contaminació de l’aire. Un estudi va revelar que una sola estufa de llenya genera el doble de partícules PM2.5 nocives que un vehicle de dièsel. Un article del British Medical Journal va concloure que només una estufa de llenya emet més PM2.5 a l’atmosfera que “1,000 automòbils de gasolina”. Però les emissions varien molt segons el disseny de l’estufa, l’encesa de l’estufa i la humitat de la llenya.

 

Altres factors

 

Altres factors són clarament pressupostaris: els projectes per a recol·lectar restes agrícoles en lloc de cremar-los imposen demandes a l’erari públic, mentre que els programes destinats a reemplaçar les velles estufes de llenya mitjançant subvencions poden ser costosos.

 

Finalment, una varietat de factors sociològics i antropològics poden contribuir al procés. Pot existir la creença que les velles formes són naturals i bones, que no poden ser dolentes. En moltes cultures també es considera que el foc té propietats netejadores i purificadores. Les estufes de llenya i l’olor de fum de llenya sovint es veuen amb nostàlgia i s’associen amb nits acollidores.

 

Qualsevol esforç per abordar el procés pel qual es contamina l’aire ha de tenir en compte tots aquests factors. Alguns, com la geografia física, estan clarament fora del nostre control. Uns altres estan subjectes a intervenció. Col·lectivament, necessitem decidir on podem intervenir millor per al bé més gran.

Últimes notícies

Comments Box SVG iconsUsed for the like, share, comment, and reaction icons
3 days ago

El 25 de novembre, els nivells de PM2,5 estaven per sobre dels nivells recomanats cada hora. La qualitat de l'aire era una mica millor entre les 05:00 i les 09:00 del matí i entre les 13:00 i les 18:00. ... See MoreSee Less

El 25 de novembre, els nivells de PM2,5 estaven per sobre dels nivells recomanats cada hora. La qualitat de laire era una mica millor entre les 05:00 i les 09:00 del matí i entre les 13:00 i les 18:00.
3 days ago

Aquest gràfic mostra la qualitat mitjana de l'aire, diària, durant el mes de novembre, mesurada pel sensor d'Isabel II. La línia vermella és el nivell màxim recomanat per l'Organització Mundial de la Salut. ... See MoreSee Less

Aquest gràfic mostra la qualitat mitjana de laire, diària, durant el mes de novembre, mesurada pel sensor dIsabel II. La línia vermella és el nivell màxim recomanat per lOrganització Mundial de la Salut.
3 days ago

Aquest gràfic mostra la qualitat mitjana de l'aire per hora durant el mes de novembre, mesurada pel sensor d'Isabel II. La línia vermella és el nivell màxim recomanat per l'Organització Mundial de la Salut. ... See MoreSee Less

Aquest gràfic mostra la qualitat mitjana de laire per hora durant el mes de novembre, mesurada pel sensor dIsabel II. La línia vermella és el nivell màxim recomanat per lOrganització Mundial de la Salut.
Load more
Share This