Sources
Particulate matter
Impact on health
Ecosystems
A question of rights
Sources of air pollution
We understand air pollution, above all, as a dynamic process with a range of actors and factors – from the purely physical to human action to belief systems. No single factor on its own is likely to lead to air pollution but rather, it is a combination of a wide range of very different factors acting together that come together in the phenomenon we call air pollution.
Our strategy should be to make an inventory of all contributing factors and actors and factors and determine where we might effectively intervene to get the best possible result for the lowest potential cost and effort.
At a physical level we might cite the rugged topography of the Sóller valley, a bowl-like depression surrounded by high peaks.
And, meteorologically, we have the phenomenon of thermal inversion.
Thermal inversion.
Generally, atmospheric temperature decreases with height. But sometimes, the opposite happens: the bottom of a valley registers colder temperatures than the summits of the mountains.
During the day the sun warms the air near the earth’s surface. Normally this heated air expands and rises during the day, diluting low-lying pollutants and carrying them higher into the atmosphere. Air from surrounding high-pressure areas then moves down into the low-pressure area created when the hot air rises. This continual mixing of the air helps keep pollutants from reaching dangerous levels near the ground.
Sometimes, however, a layer of dense, cool air is trapped beneath a layer of less dense, warm air in a valley. This is thermal inversion. In effect, a warm-air lid covers the region and prevents pollutants from escaping in upward-flowing air currents.
Temperature inversions are frequently a result of other weather conditions in an area. They occur most often when a warm, less dense air mass moves over a dense, cold air mass. This can happen, for example, when the air near the ground rapidly loses its heat on a clear night. The ground becomes cooled quickly while the air above it retains the heat the ground was holding during the day.
Topography can also play a role in creating a temperature inversion since it can sometimes cause cold air to flow from mountain peaks down into valleys. This cold air then pushes under the warmer air rising from the valley, creating the inversion.
Contaminants
But what of the contaminants themselves? These are often the result of human activity – though not always: the arrival of air from the Sahara frequently bings high levels of PM 10.
Vehicles and fossil fuels
Cars, trucks, and buses powered by fossil fuels are major contributors to air pollution. Fine particles — less than one-tenth the diameter of a human hair — pose a serious threat to human health, as they can penetrate deep into the lungs. PM can be a primary pollutant or a secondary pollutant from hydrocarbons, nitrogen oxides, and sulfur dioxides. Diesel exhaust is a major contributor to PM pollution. But car and trucks also emit volatile organic compounds (VOCs) that eventually get converted into particulate matter through chemical reactions in the atmosphere.
Non-exhaust emissions (NEE) are particles released into the air from brake wear, tyre wear, road surface wear and resuspension of road dust during on-road vehicle usage. Tight regulation of exhaust emissions by the EU has meant that while cars are now emitting less particle pollution, tyre wear pollution remains unregulated and can be 1,000 times worse. Harmful particle matter from tyres–and also brakes –is a very serious and growing environmental problem, one that is being exacerbated by the increasing popularity of large, heavy vehicles such as SUVs, and growing demand for electric vehicles, which are heavier than standard cars because of their batteries. The stop-start nature of town traffic makes things worse.
Burning of gricultural waste
Agricultural management is another human activity that contributes particulate matter to the atmosphere. Of course, people living off the land, all those farming it, ensure that the rural world remains a living, dynamic place. Farmers provide local produce and create and maintain the landscape. It is crucial that their work continue being a productive sector. But like every productive sector, it also produces waste – cuttings, branches and so on. And fire is often the tool used to dispose of such waste. Other alternatives such as collection may be hindered by physical factors such as inaccessibility of terrain.
Wood-burning stoves
Finally, wood-burning stoves can make a significant contribution to air pollution. One study found that a single wood burner generates twice the number of harmful PM2.5 particles than a diesel exhaust. A paper by the British Medical Journal found that just one “wood log burning stove” sends more PM2.5 into the atmosphere than a “1,000 petrol cars. But emissions vary widely depending on how the design of the stove, stove is lit and the humidity of the wood.
Other factors
Other factors are clearly budgetary: projects to collect farm waste rather than burn it place demands on the public purse, while programs aimed at replacing old wood-burning stoves through grants may be costly.
Finally, a range of sociological and anthropological factors may contribute to the process. There may be a belief that old ways are natural and good – that they can’t be unhealthy. Fire is also seen in many cultures as having cleansing and purification properties. Wood-burning stoves and the smell of wood smoke is often nostalgically viewed and is associated with cosy evenings.
Any efforts to address the process whereby the air is polluted must take into account all these factors. Some, such as physical geography, are clearly beyond our control. Others are subject to intervention. Collectively, we need to decide where we might best intervene for the greatest good.
🏭La contaminación del aire es un factor ambiental clave para la salud
El #PESMA @mitecogob / @sanidadgob incide en su importancia y en las medidas a adoptar
t.co/EAIvWnRLnr
Cuidemos de nuestro aire. Cuidemos de nuestra salud.
#LaCalidadDelAireEsSalud ... See MoreSee Less
0 CommentsComment on Facebook
Ciència ciutadana, activisme i trànsit.
Pròximament: una petita xarxa de monitors de trànsit i vianants.
Al voltant de 14.000 a 15.000 vehicles circulen pel túnel de Sóller cada dia durant l'estiu, enfront d'una mitjana diària d'11.000 en temporada baixa de turisme. L'excés probablement es compon principalment de turistes, encara que, per descomptat, també hi ha un gran augment de transport de mercaderies i subministraments. Anteriorment, havia calculat que en temporada alta hi ha entre 1.000 i 1.200 cotxes de lloguer entre els turistes que pernocten a la vall. És probable que hi hagi la mateixa quantitat de cotxes que venen d'excursió.
Tenim la sort de poder obtenir dades sobre el moviment de vehicles a través del túnel. Aquestes dades poden ajudar-nos a avaluar la massificació i les necessitats d'estacionament i, cosa que és més important, poden ajudar-nos a considerar alternatives a l'ús de l'automòbil.
Les xifres de trànsit poden ajudar-nos a avaluar l'impacte ambiental.
Després de considerar la idea d'emprar sismògrafs per a detectar fluctuacions en el trànsit i les trepitjades de les persones (realment funciona!), una solució més econòmica és utilitzar càmeres de molt baixa resolució que puguin distingir entre vehicles en moviment, ciclistes i persones, sense poder identificar-los. A més, ofereix un desglossament per vianants, cotxets, bicicletes, motos, cotxes, vehicles pesants, furgonetes, camions, autobusos, remolcs i tractors, i proporciona velocitats aproximades. Advertiment: no funciona en la foscor.
És crucial tenir en compte que la càmera en realitat no està filmant. Només compta píxels: un objecte amb una grandària de 5688 píxels i una velocitat de 24 píxels/segon és un automòbil, un objecte amb una grandària de 700 píxels i una velocitat de 10 píxels/segon és una bicicleta, etc. El sistema (una minicomputadora Raspberry Pi) processa les imatges instantàniament, classificant-les per grandària, velocitat i ubicació. Les imatges de la càmera mai s'emmagatzemen ni es transmeten. No hi ha manera de veure les imatges de la cambra.
Les xifres estaran disponibles en un mapa, en gràfics i podran descarregar-se (i seran visibles en una pantalla del mateix dispositiu).
La xarxa formarà part del projecte Sóller per l'Aire i podrem veure si l'augment del trànsit provoca pics de partícules contaminants.
I també comprendrem millor l'ús dels vehicles, l'excés de turisme, els fluxos de trànsit, etc.
Calendari del projecte:
Hauríem de començar a pensar quines ubicacions podrien resultar útils. Recorda que els dispositius també proporcionen dades sobre els vianants, per la qual cosa al llarg del passeig marítim o al carrer Lluna també seran d'interès. Per al trànsit, idealment en un o dos punts de la carretera Desviament. Algú viu aquí?
Aquests sensors necessiten estar endollats, però no necessiten wifi (utilitzaran la seva pròpia xarxa mòbil). Es col·loquen a l'interior i es peguen a una finestra del primer pis. Són molt petits. Però necessiten una vista clara, sense obstacles com a arbres. Amb una mica més de treball, es podrien impermeabilitzar i col·locar en un pal amb un petit panell solar. Però preferesc no fer-ho!
En la primera ronda de recaptació de fons, seria fantàstic si una associació, empresa o negoci local considerés patrocinar un. Hem finançat col·lectivament monitors d'aire, hem recaptat fons per a moixos, el Rebost, una cadira de rodes, la missió de l'ONG Open Arms, i tots han estat molt generosos. No vull demanar més als individus...
El cost d'un monitor és de 199 euros. Potser, si tens un negoci, t'interessi saber el nombre de persones que passi pel passeig marítim o per Lluna. Fins i tot podria reunir-se un grup de propietaris de botigues o bars. Quan les persones revisin el mapa, veuran el sensor, amb el seu nom!
O tal vegada a un grup de pares us agradaria saber com és el trànsit a les portes de l'escola dels vostres fills? O sou un grup de veïns farts del trànsit ràpid al vostre carrer i necessiteu dades concretes per a pressionar a l'Ajuntament perquè trobi una solució.
Podràs reservar el teu monitor durant setembre i octubre.
Els diners es recaptaria a l'octubre i novembre.
Els dispositius es comprarien al novembre/desembre.
Els tindríem operatius per a l'1 de gener de 2024.
Si estàs interessat a ajudar, o vols saber més, deixa un comentari o envia'm un missatge. ... See MoreSee Less
1 CommentComment on Facebook
Yo pense el otro día que no es solo exceso de turistas...muchas empresas, construcción, proveedores...etc etc...
Cercam ubicacions per a monitors de qualitat de l'aire.
Ja ha arribat setembre, quan l'aire s'omple de fum i nivells potencialment perillosos de partícules PM 2.5.
Sóller per l'Aire opera una xarxa d'estacions per a mesurar la qualitat de l'aire gràcies a la generositat dels seus donants. Moltes gràcies a tots!
Tinc alguns monitors nous que pens construir aquesta setmana i després hauré d'instal·lar-los en alguns llocs del municipi.
Primer, miri el mapa de les estacions existents i avisi'm si podries albergar una en una de les àrees "buides" del mapa. O simplement em pots indicar una àrea que hagi de cobrir-se.
sollerperlaire.org/ca/mapa/
Si pots albergar un, els requisits són els següents:
El monitor (aproximadament de la grandària d'uns CD apilats) ha de tenir cobertura Wifi.
Necessita estar endollat.
Necessita una mica de protecció contra la pluja (encara que està en un recinte de plàstic).
Preferiblement, vius allí perquè el dispositiu pugui reiniciar-se si és necessari (desconnectar/ endollar-lo).
Necessita una mica d'afecte. Hem perdut vuit per l'ús i el desgast. Però alguns dels més antics estan funcionant bé.
Has de tenir una mica d'interès i has de comprovar en el mapa de tant en tant per a veure si continua pujant dades. A vegades es queden "adormits". Això no és un problema si és per unes poques hores o un dia, però si el temps d'inactivitat s'estén a setmanes, les dades són poc de confiança. ... See MoreSee Less
1 CommentComment on Facebook
Sa plaça?
L'any passat, des de Sóller per l'Aire, vam compartir la nostra experiència i alguns sensors amb ciutadans preocupats per la qualitat de l'aire de Palma a través de l'associació Palma XXI. Aquesta col·laboració ja comença a donar els seus fruits, com podem veure en aquest reportatge avui d'IB3. Els ciutadans són cada vegada més conscients de la importància de la qualitat de l'aire — però queda molt per fer.
... See MoreSee Less
IB3N | Neix ReMed, un projecte que uneix Palma, Venècia i Atenes en la lluita contra la contaminació dels creuers
ib3.org
Denuncien que les partícules en suspensió superen els límits recomanats per l'OMS i els legals marcats per Europa0 CommentsComment on Facebook
𝗣𝗲𝗿 𝗾𝘂𝗲̀ 𝗲𝗹𝘀 𝘀𝗼𝗹𝗹𝗲𝗿𝗶𝗰𝘀 𝗲𝘀 𝗺𝗼𝗿𝗲𝗻 𝗱𝗲 𝗺𝗮𝗹𝗮𝗹𝘁𝗶𝗲𝘀 𝗿𝗲𝘀𝗽𝗶𝗿𝗮𝘁𝗼̀𝗿𝗶𝗲𝘀?
𝗘𝗹 𝗽𝗲𝗿𝗰𝗲𝗻𝘁𝗮𝘁𝗴𝗲 𝗱𝗲 𝗺𝗼𝗿𝘁𝘀 𝗽𝗲𝗿 𝗺𝗮𝗹𝗮𝗹𝘁𝗶𝗲𝘀 𝗱𝗲𝗹 𝘀𝗶𝘀𝘁𝗲𝗺𝗮 𝗿𝗲𝘀𝗽𝗶𝗿𝗮𝘁𝗼𝗿𝗶 𝗮 𝗦𝗼́𝗹𝗹𝗲𝗿 𝗲́𝘀 𝘂𝗻 𝟱𝟬% 𝘀𝘂𝗽𝗲𝗿𝗶𝗼𝗿 𝗮 𝗹𝗮 𝗺𝗶𝘁𝗷𝗮𝗻𝗮 𝗱𝗲 𝗠𝗮𝗹𝗹𝗼𝗿𝗰𝗮.
Dades recents (IBESTAT) mostren que els sollerics tenen més probabilitats de morir de càncer, malalties de l'aparell circulatori i de l'aparell respiratori que d'altres causes. Més de la meitat de les morts a Sóller en 2021 (55,5%) s'atribueixen a alguna d'aquestes causes. Les xifres són: tumors i càncer 23%; malalties del sistema circulatori 21,4%; i malalties del sistema respiratori 11,1%.
Va haver-hi un parell de sorpreses. El nombre de defuncions per malalties genitourinàries (com la malaltia renal) va ser més del doble de la mitjana mallorquina. Però només en 2021. Si repassem la tendència d'anys anteriors, Sóller no es diferencia molt de la resta de l'illa, on les mitjanes anuals dels últims deu anys han oscil·lat entre el 3 i el 4%. Per descomptat, pot ser interessant explorar per què la taxa es va duplicar a Sóller l'any 2021.
Però, com vaig dir, això va ser un episodi únic, no una tendència. I, en general, malgrat alguna anomalia ocasional, la gent de Sóller rares vegades és molt original quan es tracta de morir. Alguns anys, com 2021, veiem un augment en les morts per accidents, assassinats o suïcidis. Però només fan falta dues morts addicionals en aquesta categoria per a duplicar el percentatge.
Realment només hi ha una categoria en la qual Sóller va constantment per davant de la mitjana de Mallorca. I aquest és el nombre de morts per malalties del sistema respiratori.
La mitjana espanyola en 2019 va ser del 7,9%. La mitjana de la UE en 2019 va ser del 8%. A Sóller va ser del 14,17%. Així, mentre Sóller va representar l'1,43% de les morts a l'illa de Mallorca l'any 2021, quan es tracta de les malalties respiratòries representem el 2,27% de les morts a l'illa per aquesta causa.
I la taxa és consistentment més alta a Sóller. En 2019 van morir a Sóller 18 persones per malalties de l'aparell respiratori, el 14,17% del total de defuncions. A Mallorca, la mitjana va ser del 9,58%. Si s'hagués aplicat la taxa mitjana mallorquina a Sóller, aquí haurien d'haver mort entre 11 i 12 persones per malalties respiratòries, no 18. Però vam tenir un excés d'entre 6 i 7 morts. Això és tres vegades el nombre total de morts a Sóller aquest any per accidents, suïcidis o homicidis junts.
En 2021, a Sóller van morir un total de 126 persones, 14 de les quals van morir per malalties respiratòries, un 11,11%. La mitjana de Mallorca va ser del 7%. Un excés per sobre de la mitjana mallorquina de 5 morts a Sóller.
𝗟𝗮 𝗽𝗮𝗻𝗱𝗲̀𝗺𝗶𝗮
El lector s'haurà adonat que em vaig saltar el 2020. Aquest, per descomptat, va ser l'any de la pandèmia. I l'alt nombre de morts per malalties infeccioses (COVID-19) aquest any va fer que les xifres per moltes altres causes anessin a la baixa. El 0% de les morts a Sóller en 2019 es van deure a malalties infeccioses. En 2020, la xifra va ser del 16,9%. Podem suposar que la COVID-19 va provocar la mort de moltes persones que d'una altra manera haurien mort per altres malalties respiratòries, que en 2020 només van representar el 4,58% de les morts.
Les malalties infeccioses van continuar afectant Sóller l'any 2021, representant el 7,94% de les morts. La disminució de les morts en aquesta categoria (probablement relacionades principalment amb la COVID) va ser acompanyada per un augment a l'11,11% de la xifra de malalties respiratòries. Atès que la COVID mortal és en gran manera una cosa del passat, és probable que les morts per malalties respiratòries es recuperin als nivells anteriors a la pandèmia: 2017: 14,48%; 2018: 15,50%; 2019: 14,17%.
𝗤𝘂𝗲̀ 𝗽𝗼𝗱𝗿𝗶𝗮 𝗲𝘀𝘁𝗮𝗿 𝗽𝗿𝗼𝘃𝗼𝗰𝗮𝗻𝘁 𝘂𝗻 𝗺𝗮𝗷𝗼𝗿 𝗶́𝗻𝗱𝗲𝘅 𝗱𝗲 𝗱𝗲𝗳𝘂𝗻𝗰𝗶𝗼𝗻𝘀 𝗽𝗲𝗿 𝗺𝗮𝗹𝗮𝗹𝘁𝗶𝗲𝘀 𝗿𝗲𝘀𝗽𝗶𝗿𝗮𝘁𝗼̀𝗿𝗶𝗲𝘀 𝗮 𝗦𝗼́𝗹𝗹𝗲𝗿?
Les principals malalties respiratòries són la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), la pneumònia, l'asma i la influença/grip. El principal factor de risc de la MPOC és el tabaquisme (tant actiu com passiu), l'exposició laboral a pólvores, fums i productes químics, i la contaminació de l'aire. Els principals factors de risc per a la pneumònia són l'edat, el tabaquisme i l'abús de l'alcohol, i tenir MPOC o infecció per VIH.
Per tant, necessitem més dades sobre si els sollerics fumen significativament més que els residents dels pobles veïns, si els seus treballs impliquen un major ús de productes químics, fums i pols o si estan exposats a nivells més alts de contaminació atmosfèrica.
Si bé Sóller té una població envellida, altres localitats amb la mateixa estructura demogràfica no mostren nivells de morts per malalties respiratòries tan elevats. Si comparem Sóller amb un municipi d'estructura demogràfica similar, trobem una diferència significativa. Per exemple, en 2019, el percentatge dels habitants majors de seixanta-cinc anys a Sóller era del 19,98%. A Porreres era del 19,97%. No obstant això, només el 8,88% de les morts dels veïns de Porreres es van atribuir a malalties respiratòries enfront del 14,17% de Sóller.
Mentrestant, no és probable que la influença sigui un factor clau: en general, els brots d'influença no es limiten a un districte municipal. No obstant això, les dades sobre l'acceptació de la vacunació serien d'interès. Si hi ha un número desproporcionat d'antivacunes entre la població d'ancians de Sóller, llavors poden ser més vulnerables a la influença.
O tal vegada estem veient ara els efectes de comportaments o factors mediambientals que prevalien en les dècades de 1960 i 1970?
Alguns d'aquests escenaris són, sospit, improbables. Però mancant més recerques, deix que el lector avaluï la probabilitat de cada factor.
𝘛𝘢𝘣𝘢𝘲𝘶𝘪𝘴𝘮𝘦, 𝘦𝘹𝘱𝘰𝘴𝘪𝘤𝘪𝘰́ 𝘢 𝘱𝘳𝘰𝘥𝘶𝘤𝘵𝘦𝘴 𝘲𝘶𝘪́𝘮𝘪𝘤𝘴 𝘦𝘯 𝘦𝘭 𝘵𝘳𝘦𝘣𝘢𝘭𝘭, 𝘤𝘰𝘯𝘵𝘢𝘮𝘪𝘯𝘢𝘤𝘪𝘰́ 𝘥𝘦 𝘭'𝘢𝘪𝘳𝘦, 𝘢𝘯𝘤𝘪𝘢𝘯𝘴 𝘢𝘯𝘵𝘪𝘷𝘢𝘤𝘶𝘯𝘦𝘴, 𝘤𝘰𝘯𝘴𝘶𝘮 𝘦𝘹𝘤𝘦𝘴𝘴𝘪𝘶 𝘥'𝘢𝘭𝘤𝘰𝘩𝘰𝘭 𝘰 𝘶𝘯𝘢 𝘪𝘯𝘤𝘪𝘥𝘦̀𝘯𝘤𝘪𝘢 𝘥𝘦 𝘝𝘐𝘏 𝘴𝘶𝘱𝘦𝘳𝘪𝘰𝘳 𝘢 𝘭𝘢 𝘮𝘪𝘵𝘫𝘢𝘯𝘢 𝘦𝘯𝘵𝘳𝘦 𝘭𝘢 𝘱𝘰𝘣𝘭𝘢𝘤𝘪𝘰́…
Finalment, importa? Al cap i a la fi, en última instància, la taxa de mortalitat és del 100%. Tots morim d'alguna cosa, eventualment. En identificar i neutralitzar el factor o els factors que causen l'excés de morts per malalties respiratòries, probablement salvaríem 6 o 7 vides a l'any.
No obstant això, la mort per malaltia respiratòria sol anar precedida de llargs períodes de baixa qualitat de vida. A més, els factors que causen malalties respiratòries també causen malalties cròniques com a asma, i també malalties circulatòries i el càncer, i fins i tot poden estar relacionats amb la deterioració cognitiva i la senilitat.
I si el factor és ambiental, com la contaminació de l'aire, també afectarà bebès i nens.
Continua havent-hi moltes incògnites i fa falta recerca. Però una cosa queda clara i innegable. Sóller mereix polítiques de salut pública que protegeixin els més vulnerables i que millorin la qualitat de vida de tots els sollerics.
Dades d'IBESTAT i INE ... See MoreSee Less
0 CommentsComment on Facebook