Measuring air quality

 

Get involved

Engagement

Raising Awareness

Alternatives

Scaling solutions to a global challenge

  Our community lives with an invisible problem that potentially has wide-ranging impacts on both individuals and the economy as a whole: air pollution.

As citizens we have a legal right to clean air – but to be able to assert this right we must have access to information, as stipulated by the Aarhus Convention. Yet air quality was last measured in Sóller in 2007.

We believe that the right to access information about air quality is a precondition to the right to clean air: unless people know that there is an air quality problem, understand the risk it poses to their health and are informed about what measures are being taken to improve it, they are powerless to take action. 

We can’t tackle what we can’t measure. 

Because air pollution is hard to see, it’s often hard for us to pinpoint sources and trends to develop effective solutions. New sensor technology is changing that dynamic, allowing us to measure and map pollution concentrations street by street across the community and identify patterns and hotspots like never before. 

Compared to conventional air pollution management, which commonly relies on a few sparsely located (and very expensive) monitors and modeling, hyperlocal monitoring allows for a more holistic picture of air quality at a high spatial resolution (with different concentrations every 100 meters, for example) and frequency (different concentrations every minute or few minutes, rather than on an hourly or daily basis). 

Remember: different pollutants are present and travel in different ways, making a monitor in one spot often unable to detect a danger even 100 steps away. Research shows that air pollution is not evenly distributed and can in fact be up to eight times worse on one end of a street as another. 

After an initial campaign deploying hand-held monitors, we are now committed to building a community air monitoring network. The goal of the community air monitoring network is to provide residents with accurate, real-time, local air quality data that may also be useful in scientific analysis. While these sensors are not approved by government regulatory agencies for use in regulatory actions, and their data cannot be used in legal cases, they can provide supplemental data that may be useful to communities, academic researchers, agencies, and others.

All information is available online, in real time, via our website map. In the future, we will also launch an app. Citizens will be able to  sign up for alerts when levels of air pollution are high or when air quality is particularly low at a specific location, such as a school or sports stadium.

Using SDS011 particulate matter sensors, we form part of a wider network of 13,500 sensors worldwide in 73 countries. This is a successful citizen science initiative  which was initially established by OK Lab Stuttgart, Germany. OK Lab Stuttgart is part of the Code for Germany program of the Open Knowledge Foundation Germany, an organisation that works to enable access to knowledge and encourage democratic participation by developing technologies and tools that strengthen civil society.

 

 

Monitoring Goals

Defining the pollutants of interest is a critical step in designing our network and choice of instruments. Air pollutants have different physical properties, as well as different health impacts, which have implications for how best to measure and map them. The pollutants we want to measure will be driven primarily by the emission sources of concern and the risk to human health.

In the case of the Sóller valley, we have chosen to measure particulate matter, PM 2.5 and PM 10.

Our immediate monitoring goals are:

  1. Identify air pollution problem and assess severity
  2. Create awareness 
  3. Investigate source

 

Data Objectives

Our data objectives are focused on:

  1. Quantifying air pollution levels and characterizing pollution patterns across the valley
  2. Creating awareness 
  3. Quantifying air pollution levels and characterizing pollution and associated health impact patterns across the valley
  4. Identifying the presence of pollutant(s) in excess of health benchmarks
  5. Identifying suspected emission sources (hotspots)

Our News And Events

Comments Box SVG iconsUsed for the like, share, comment, and reaction icons
2 weeks ago

Informe de Qualitat de l'Aire – desembre a Sóller

Ja tenim disponible l'informe de desembre sobre la qualitat de l'aire a Sóller!

Aprovat o suspens? Sóller ha superat el llindar recomanat per l’OMS? Descobreix-ho ara!

Descarrega'l aquí:
acrobat.adobe.com/id/urn:aaid:sc:EU:7aa0959b-1585-42bf-beb9-8ce750a776ca

Download in English:

acrobat.adobe.com/id/urn:aaid:sc:EU:9a8e29c4-d636-491f-8d55-ed0c6357b4eb
... See MoreSee Less

1 month ago

Sóller per l’Aire Celebra Passes Endavant per Millorar la Qualitat de l’Aire

La setmana passada, Sóller per l’Aire va mantenir una reunió productiva amb Antònia Frau de Medi Ambient de l’Ajuntament per tractar la qualitat de l’aire al nostre municipi. La trobada va permetre identificar punts en comú i oportunitats prometedores per abordar aquesta qüestió de salut pública tan important.

Vam presentar la feina de Sóller per l’Aire, incloent-hi la nostra xarxa de sensors de qualitat de l’aire i la col·laboració contínua amb ciutadans preocupats. Tot i cal reconèixer la complexitat del tema, vam remarcar que no ha de ser controvertit i vam destacar les implicacions de la nova Directiva Europea sobre Qualitat de l’Aire, que fixa objectius ambiciosos per a un aire més net i saludable arreu d’Europa.

Un punt clau fou la futura Zona de Baixes Emissions (ZBE), que veiem com una oportunitat única per regular la contaminació de l’aire i la crema de residus al centre del poble. Vam assenyalar la incoherència de permetre la crema de residus dins una ZBE, ja que aquesta pràctica contradiu la finalitat de la zona. A més, vam subratllar que implementar regulacions sobre la crema en aquesta petita àrea tindria un impacte mínim en el comportament de la majoria dels residents, milloraria la qualitat de l’aire en una zona amb una alta concentració d’escoles i enviaria un missatge clar que Sóller avança en la direcció correcta.

Ens va encoratjar que la regidora reconegués que el nou pla de gestió de residus és una altra oportunitat clau per abordar la qualitat de l’aire i la gestió de residus alhora.

Vam coincidir que qualsevol regulació sobre pràctiques que generin partícules contaminants ha de ser integral i integrada en ordenances sobre trànsit, mobilitat i gestió de residus per maximitzar-ne l’eficàcia. Les mesures aïllades, vam concloure, són poc probables d’èxit.

Vam remarcar que moltes pràctiques contaminants ja estan sotmeses a una regulació creixent arreu d’Europa. Els cotxes són ara més nets, les Zones de Baixes Emissions protegeixen els residents dels principals contaminants, i la UE ha instat a eliminar les calefaccions de gasoil abans del 2040. Igualment, la crema de residus a l’aire lliure necessita una regulació adequada per protegir la salut pública. La regulació hauria d’incloure el foment de pràctiques alternatives i la recomanació als ciutadans de no cremar quan les condicions meteorològiques — com la inversió tèrmica — agreugin la contaminació de l’aire.

De manera destacada, vam parlar sobre el desenvolupament d’una app específica per a Sóller que mostri dades en temps real sobre la qualitat de l’aire. Aquesta app podria integrar les dades dels nostres sensors, però, encara més important, alertaria els ciutadans durant episodis d’inversió tèrmica quan no sigui recomanable cremar. Un sistema de semàfor faria evident quan s’està produint una inversió tèrmica.

Des de Sóller per l'Aire ens comprometem a treballar en la tecnologia necessària per fer realitat aquesta funció.

La regidora va compartir plans per crear una ordenança que limiti els dies i hores de crema en zones urbanes i va coincidir que la col·laboració amb ciutadans i empreses serà essencial per a l’èxit. També es van discutir mesures com posar a disposició biotrituradores per a les persones afectades per les restriccions com a alternatives pràctiques.

Naturalment, tots els esforços per desincentivar la crema han d’anar acompanyats d’alternatives viables per a la gestió de residus, com ara serveis de trituració o recollida.

Tot i que queda molta feina per fer, ens alegra veure que l’Ajuntament pren aquesta qüestió de salut pública tan important amb seriositat. Sóller per l’Aire espera continuar col·laborant per aconseguir un aire més net i saludable per a tothom.
... See MoreSee Less

Sóller per l’Aire Celebra Passes Endavant per Millorar la Qualitat de l’Aire

La setmana passada, Sóller per l’Aire va mantenir una reunió productiva amb Antònia Frau de Medi Ambient de l’Ajuntament per tractar la qualitat de l’aire al nostre municipi. La trobada va permetre identificar punts en comú i oportunitats prometedores per abordar aquesta qüestió de salut pública tan important.  

Vam presentar la feina de Sóller per l’Aire, incloent-hi la nostra xarxa de sensors de qualitat de l’aire i la col·laboració contínua amb ciutadans preocupats. Tot i cal reconèixer la complexitat del tema, vam remarcar que no ha de ser controvertit i vam destacar les implicacions de la nova Directiva Europea sobre Qualitat de l’Aire, que fixa objectius ambiciosos per a un aire més net i saludable arreu d’Europa.

Un punt clau fou la futura Zona de Baixes Emissions (ZBE), que veiem com una oportunitat única per regular la contaminació de l’aire i la crema de residus al centre del poble. Vam assenyalar la incoherència de permetre la crema de residus dins una ZBE, ja que aquesta pràctica contradiu la finalitat de la zona. A més, vam subratllar que implementar regulacions sobre la crema en aquesta petita àrea tindria un impacte mínim en el comportament de la majoria dels residents, milloraria la qualitat de l’aire en una zona amb una alta concentració d’escoles i enviaria un missatge clar que Sóller avança en la direcció correcta.  

Ens va encoratjar que la regidora reconegués que el nou pla de gestió de residus és una altra oportunitat clau per abordar la qualitat de l’aire i la gestió de residus alhora. 

Vam coincidir que qualsevol regulació sobre pràctiques que generin partícules contaminants ha de ser integral i integrada en ordenances sobre trànsit, mobilitat i gestió de residus per maximitzar-ne l’eficàcia. Les mesures aïllades, vam concloure, són poc probables d’èxit.  

Vam remarcar que moltes pràctiques contaminants ja estan sotmeses a una regulació creixent arreu d’Europa. Els cotxes són ara més nets, les Zones de Baixes Emissions protegeixen els residents dels principals contaminants, i la UE ha instat a eliminar les calefaccions de gasoil abans del 2040. Igualment, la crema de residus a l’aire lliure necessita una regulació adequada per protegir la salut pública. La regulació hauria d’incloure el foment de pràctiques alternatives i la recomanació als ciutadans de no cremar quan les condicions meteorològiques — com la inversió tèrmica — agreugin la contaminació de l’aire.

De manera destacada, vam parlar sobre el desenvolupament d’una app específica per a Sóller que mostri dades en temps real sobre la qualitat de l’aire. Aquesta app podria integrar les dades dels nostres sensors, però, encara més important, alertaria els ciutadans durant episodis d’inversió tèrmica quan no sigui recomanable cremar. Un sistema de semàfor faria evident quan s’està produint una inversió tèrmica.  

Des de Sóller per lAire ens comprometem a treballar en la tecnologia necessària per fer realitat aquesta funció.  

La regidora va compartir plans per crear una ordenança que limiti els dies i hores de crema en zones urbanes i va coincidir que la col·laboració amb ciutadans i empreses serà essencial per a l’èxit. També es van discutir mesures com posar a disposició biotrituradores per a les persones afectades per les restriccions com a alternatives pràctiques.  

Naturalment, tots els esforços per desincentivar la crema han d’anar acompanyats d’alternatives viables per a la gestió de residus, com ara serveis de trituració o recollida.  

Tot i que queda molta feina per fer, ens alegra veure que l’Ajuntament pren aquesta qüestió de salut pública tan important amb seriositat. Sóller per l’Aire espera continuar col·laborant per aconseguir un aire més net i saludable per a tothom.
1 month ago

𝗤𝘂𝗲̀ 𝗽𝗮𝘀𝘀𝗮 𝗮𝗺𝗯 𝗲𝗹𝘀 𝗰𝗼𝘁𝘅𝗲𝘀 𝗱𝗲𝗹𝘀 𝘁𝘂𝗿𝗶𝘀𝘁𝗲𝘀? 𝗨𝗻𝗮 𝗺𝗶𝗿𝗮𝗱𝗮 𝗺𝗲́𝘀 𝗽𝗿𝗼𝗽𝗲𝗿𝗮 𝗮 𝗹𝗮 𝗰𝗼𝗻𝘁𝗮𝗺𝗶𝗻𝗮𝗰𝗶𝗼́ 𝗱𝗲 𝗹'𝗮𝗶𝗿𝗲 𝗮 𝗦𝗼́𝗹𝗹𝗲𝗿.

“𝙀𝙡𝙨 𝙘𝙤𝙩𝙭𝙚𝙨 𝙙𝙚𝙡𝙨 𝙩𝙪𝙧𝙞𝙨𝙩𝙚𝙨 𝙣𝙤 𝙘𝙤𝙣𝙩𝙖𝙢𝙞𝙣𝙚𝙣 l’𝙖𝙞𝙧𝙚?”

“𝙋𝙧𝙚𝙛𝙚𝙧𝙚𝙨𝙘 𝙧𝙚𝙨𝙥𝙞𝙧𝙖𝙧 𝙛𝙪𝙢 𝙙𝙚 𝙡𝙡𝙚𝙣𝙮𝙖 𝙞 𝙣𝙤 𝙚𝙡𝙨 𝙜𝙖𝙨𝙤𝙨 𝙙𝙚𝙡𝙨 𝙘𝙤𝙩𝙭𝙚𝙨. 𝙉𝙤 𝙨𝙤́𝙣 𝙥𝙞𝙩𝙟𝙤𝙧𝙚𝙨 𝙡𝙚𝙨 𝙚𝙢𝙞𝙨𝙨𝙞𝙤𝙣𝙨 𝙙𝙚𝙡𝙨 𝙫𝙚𝙝𝙞𝙘𝙡𝙚𝙨?”

“𝙀𝙡 𝙛𝙪𝙢 𝙥𝙧𝙤𝙙𝙪𝙞̈𝙩 𝙥𝙚𝙧 𝙡𝙖 𝙘𝙧𝙚𝙢𝙖 𝙙𝙚 𝙡𝙡𝙚𝙣𝙮𝙖 𝙤 𝙧𝙚𝙨𝙞𝙙𝙪𝙨 𝙖𝙜𝙧í𝙘𝙤𝙡𝙚𝙨 𝙚́𝙨 𝙢𝙚́𝙨 𝙣𝙖𝙩𝙪𝙧𝙖𝙡. 𝙎𝙚𝙜𝙪𝙧 𝙦𝙪𝙚 𝙝𝙖 𝙙𝙚 𝙨𝙚𝙧 𝙢𝙚𝙣𝙮𝙨 𝙥𝙚𝙧𝙞𝙡𝙡𝙤́𝙨?”

Aquestes són només algunes de les preguntes que hem vist recentment, ara que els nivells de contaminació de l’aire a Sóller estan augmentant. Els mesos d’hivern no només porten més estufes de llenya i cremes de residus agrícoles, sinó també un increment en les converses sobre l’aire que respirem.

𝗖𝗼𝘁𝘅𝗲𝘀 𝘃𝘀. 𝗳𝘂𝗺: 𝗾𝘂𝗶𝗻 𝗲́𝘀 𝗲𝗹 𝗽𝗿𝗶𝗻𝗰𝗶𝗽𝗮𝗹 𝗿𝗲𝘀𝗽𝗼𝗻𝘀𝗮𝗯𝗹𝗲?

Comencem pel que és obvi: sí, els cotxes contaminen l’aire, i tenir-ne menys milloraria la qualitat de l’aire. Però, tanmateix, a Sóller, els cotxes no són la principal font de partícules fines PM2.5, que són especialment nocives per a la salut. Sorprenentment, els nivells de PM2.5 són més alts a l’hivern—quan hi ha menys trànsit—i més baixos a l’estiu, malgrat l’increment de cotxes de turistes.

Al gener, passen pel túnel de Sóller unes 8.000 vehicles al dia. Al març, aquesta xifra augmenta a 12.000, al maig arriba als 14.000 i a l’agost als 16.000. Però els nivells de PM2.5 segueixen una tendència contrària: màxims al gener i mínims a l’agost. Això suggereix que la contaminació hivernal de l’aire té poc a veure amb el trànsit i molt més amb una altra causa.

Aquest altre factor probablement és el fum—de les estufes de llenya i de la crema de residus agrícoles. Naturalment, l’impacte del fum procedent de la combustió de llenya i residus vegetals s’agreuja a l’hivern amb els episodis d’inversió tèrmica.

"𝗡𝗮𝘁𝘂𝗿𝗮𝗹" 𝗻𝗼 𝘃𝗼𝗹 𝗱𝗶𝗿 "𝗺𝗲𝗻𝘆𝘀 𝗽𝗲𝗿𝗶𝗹𝗹𝗼́𝘀".

“El fum produït per la crema de llenya o residus agrícoles és més natural. Segur que ha de ser menys perillós?”

"Natural" no vol dir "menys perillós". El fum de la llenya o de la crema de residus pot ser tan nociu com els gasos dels vehicles, i en alguns casos pot ser fins i tot més perjudicial per a la salut humana a causa de les toxines que conté i de les condicions en què es crema sovint.

És una idea errònia força comuna pensar que, perquè un producte prové d’una font més “natural”—com la llenya o els residus agrícoles—ha de ser intrínsecament menys perjudicial per a les persones i el medi ambient. Tanmateix, la naturalitat no equival a seguretat. Moltes substàncies presents a la natura—com l’arsènic, els bolets verinosos o el verí de serp—són nocives per a les persones, malgrat el seu origen natural.

Quan parlem de combustió, tant si es tracta de llenya o de residus agrícoles en un entorn rural, com de benzina o dièsel en un motor, el procés consisteix fonamentalment en cremar carbon. Aquesta combustió, sobretot si és incompleta, allibera un conjunt de contaminants que poden comportar riscos importants per a la salut. Entre els principals contaminants hi trobem:

𝗠𝗮𝘁𝗲̀𝗿𝗶𝗮 𝗣𝗮𝗿𝘁𝗶𝗰𝘂𝗹𝗮𝗱𝗮 (𝗣𝗠):
Tant el fum de la llenya/residus com els gasos del tub d’escapament produeixen partícules fines que poden irritar el sistema respiratori, agreujar l’asma i contribuir a malalties cardíaques i pulmonars. (Les investigacions sovint mostren que cremar llenya a l’interior de la llar pot generar nivells extremadament alts d’aquestes partícules, si no hi ha una ventilació adequada, fet que les converteix en tan perilloses—o fins i tot més—que algunes fonts de contaminació a l’aire lliure.)

- 𝗖𝗼𝗺𝗽𝗼𝘀𝘁𝗼𝘀 𝗢𝗿𝗴𝗮̀𝗻𝗶𝗰𝘀 𝗩𝗼𝗹𝗮̀𝘁𝗶𝗹𝘀 (𝗖𝗢𝗩) 𝗶 𝗛𝗶𝗱𝗿𝗼𝗰𝗮𝗿𝗯𝘂𝗿𝘀 𝗔𝗿𝗼𝗺𝗮̀𝘁𝗶𝗰𝘀 𝗣𝗼𝗹𝗶𝗰𝗶́𝗰𝗹𝗶𝗰𝘀 (𝗛𝗔𝗣/𝗣𝗔𝗛):
Aquests compostos es formen a partir de la combustió incompleta de material orgànic. El fum de llenya/residus vegetals conté nombrosos HAP i COV, alguns dels quals són carcinògens reconeguts. De fet, certes emissions provinents de la crema de llenya / residus vegetals poden superar les dels motors de cotxes moderns i ben mantinguts, a causa de la manca de control i de l’eficiència relativament baixa en la combustió de la llenya. Aquests agents cancerígens es troben en concentracions molt més altes en el fum de llenya i de la crema de residus vegetals que en les emissions de vehicles. Els estudis indiquen que el fum de llenya té un potencial mutagènic i cancerigen superior. (link.springer.com/article/10.1186/1743-8977-3-1))

- 𝗕𝗲𝗻𝘇𝗲̀: Associat a la leucèmia, el benzè procedent de la combustió de llenya i de la crema de residus vegetals i pot representar fins al 70% de les emissions locals de benzè en algunes zones. pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/18272205

- 𝗙𝗼𝗿𝗺𝗮𝗹𝗱𝗲𝗵𝗶𝗱: La crema de llenya és una font important d’aquest cancerigen, que arriba a contribuir fins al 73% de les emissions en alguns estudis. agupubs.onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1002/2016JD025332

𝗢̀𝘅𝗶𝗱𝘀 𝗱𝗲 𝗡𝗶𝘁𝗿𝗼𝗴𝗲𝗻 (𝗡𝗢𝘅):
Tot i que sovint s’associen als vehicles de motor i a les fonts industrials, la crema de llenya / residus també genera NOx, que contribueixen a problemes respiratoris i a la formació d’ozó troposfèric (smog).

Controls Tecnològics i Normatives:
Els vehicles moderns estan equipats amb catalitzadors, filtres de partícules i estan subjectes a estrictes estàndards d’emissions, que redueixen el nivell de substàncies nocives. En canvi, els dispositius domèstics de crema de llenya i la crema a l’aire lliure de residus agrícoles sovint no disposen d’aquests controls, la qual cosa provoca concentracions més elevades de contaminants.

Tot i que intuïtivament pot semblar més segur perquè sembla més “natural”, el fum produït per la crema de llenya o de residus agrícoles pot ser igual de perillós—o fins i tot més—per a la salut humana i el medi ambient que els gasos d’escapament dels cotxes. El tipus de contaminants és similar, i la presència d’aquestes substàncies nocives en el fum de la llenya o de residus s’ha de prendre seriosament

𝗨𝗻𝗮 𝗽𝗲𝗿𝘀𝗽𝗲𝗰𝘁𝗶𝘃𝗮 𝗴𝗹𝗼𝗯𝗮𝗹 𝘀𝗼𝗯𝗿𝗲 𝗲𝗹 𝗳𝘂𝗺 𝗱𝗲 𝗹𝗹𝗲𝗻𝘆𝗮 𝗶 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗰𝗿𝗲𝗺𝗮 𝗱𝗲 𝗿𝗲𝘀𝗶𝗱𝘂𝘀 𝘃𝗲𝗴𝗲𝘁𝗮𝗹𝘀

El fum pot tenir una aroma nostàlgica, però transporta una barreja perillosa de productes químics tòxics i partícules fines. Les investigacions demostren repetidament que els contaminants del fum de llenya i de la crema de restes de poda incloent-hi els Hidrocarburs Aromàtics Policíclics (HAP / PAHs), el benzè i el formaldehid, són més perjudicials que les emissions dels vehicles moderns.

Un estudi italià va trobar que les zones rurals amb alta prevalença de crema de llenya presentaven nivells més alts de benzo(a)pirè cancerigen que els centres urbans amb trànsit intens. www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1309104215303706

De manera similar, un estudi australià va observar que els nivells de dioxines es multiplicaven per deu quan les estufes de llenya estaven en ús. acrobat.adobe.com/id/urn:aaid:sc:EU:1ec8dba6-ba58-4166-81ad-18d26410d721

𝗤𝘂𝗲̀ 𝗽𝗼𝗱𝗲𝗺 𝗳𝗲𝗿?

Sóller per l’Aire utilitza una xarxa de sensors per estudiar aquestes qüestions i orientar la ciutadania. Reduir tant el trànsit com les emissions del fum de llenya i de la crema de residus agrícoles milloraria sens dubte l’aire que respirem. Tanmateix, les dades actuals suggereixen que abordar la contaminació del fum a l’hivern—fomentant mètodes de calefacció més nets i alternatives a la crema de residus—hauria de ser una prioritat. 𝑨𝒍 𝒈𝒆𝒏𝒆𝒓 𝒕𝒓𝒆𝒃𝒂𝒍𝒍𝒂𝒓𝒆𝒎 𝒂𝒎𝒃 𝒖𝒏 𝒍𝒂𝒃𝒐𝒓𝒂𝒕𝒐𝒓𝒊 𝒑𝒆𝒓 𝒂𝒏𝒂𝒍𝒊𝒕𝒛𝒂𝒓 𝒎𝒐𝒔𝒕𝒓𝒆𝒔 𝒅’𝒐𝒛𝒐́, 𝒅𝒊𝒐̀𝒙𝒊𝒅 𝒅𝒆 𝒏𝒊𝒕𝒓𝒐𝒈𝒆𝒏, 𝒅𝒊𝒐̀𝒙𝒊𝒅 𝒅𝒆 𝒔𝒐𝒇𝒓𝒆, 𝒃𝒆𝒏𝒛𝒆̀, 𝒕𝒐𝒍𝒖𝒆̀, 𝒆𝒕𝒊𝒍𝒃𝒆𝒏𝒛𝒆̀ 𝒊 𝒙𝒊𝒍𝒆𝒏𝒔. 𝑰𝒅𝒆𝒂𝒍𝒎𝒆𝒏𝒕, 𝒕𝒂𝒎𝒃𝒆́ 𝒂𝒏𝒂𝒍𝒊𝒕𝒛𝒂𝒓𝒊́𝒆𝒎 𝒎𝒐𝒔𝒕𝒓𝒆𝒔 𝒅’𝒂𝒊𝒓𝒆 𝒑𝒆𝒓 𝒅𝒆𝒕𝒆𝒄𝒕𝒂𝒓 𝒇𝒐𝒓𝒎𝒂𝒍𝒅𝒆𝒉𝒊𝒅, 𝒃𝒖𝒕𝒂𝒅𝒊𝒆̀ 𝒊 𝒄𝒐𝒎𝒑𝒐𝒔𝒕𝒆𝒔 (𝑷𝑨𝑯), 𝒑𝒆𝒓𝒐̀ 𝒏𝒐 𝒅𝒊𝒔𝒑𝒐𝒔𝒆𝒎 𝒅𝒆 𝒇𝒐𝒏𝒔 𝒑𝒆𝒓 𝒇𝒆𝒓-𝒉𝒐.




𝗖𝗼𝗻𝗰𝗹𝘂𝘀𝗶𝗼́

No hi ha cap nivell “segur” de contaminació de l’aire. Tant si prové dels cotxes com del fum de llenya o de residus vegetals, les partícules fines són un risc greu per a la salut pública. Però a Sóller, les evidències apunten al fum—i no als cotxes—com el principal culpable durant els mesos d’hivern.

Respirar aire net és un dret de tothom. Treballem plegats per fer de Sóller un lloc més saludable per viure, respirar i prosperar.

Per obtenir més informació, consulteu aquests estudis:

- PAHs en el fum de llenya: link.springer.com/article/10.1186/1743-8977-3-1

- Combustió de llenya i emissions de benzè: pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/18272205

- Nivells de dioxines i estufes de llenya: acrobat.adobe.com/id/urn:aaid:sc:EU:1ec8dba6-ba58-4166-81ad-18d26410d721
... See MoreSee Less

𝗤𝘂𝗲̀ 𝗽𝗮𝘀𝘀𝗮 𝗮𝗺𝗯 𝗲𝗹𝘀 𝗰𝗼𝘁𝘅𝗲𝘀 𝗱𝗲𝗹𝘀 𝘁𝘂𝗿𝗶𝘀𝘁𝗲𝘀? 𝗨𝗻𝗮 𝗺𝗶𝗿𝗮𝗱𝗮 𝗺𝗲́𝘀 𝗽𝗿𝗼𝗽𝗲𝗿𝗮 𝗮 𝗹𝗮 𝗰𝗼𝗻𝘁𝗮𝗺𝗶𝗻𝗮𝗰𝗶𝗼́ 𝗱𝗲 𝗹𝗮𝗶𝗿𝗲 𝗮 𝗦𝗼́𝗹𝗹𝗲𝗿.

“𝙀𝙡𝙨 𝙘𝙤𝙩𝙭𝙚𝙨 𝙙𝙚𝙡𝙨 𝙩𝙪𝙧𝙞𝙨𝙩𝙚𝙨 𝙣𝙤 𝙘𝙤𝙣𝙩𝙖𝙢𝙞𝙣𝙚𝙣 l’𝙖𝙞𝙧𝙚?”  

“𝙋𝙧𝙚𝙛𝙚𝙧𝙚𝙨𝙘 𝙧𝙚𝙨𝙥𝙞𝙧𝙖𝙧 𝙛𝙪𝙢 𝙙𝙚 𝙡𝙡𝙚𝙣𝙮𝙖 𝙞 𝙣𝙤 𝙚𝙡𝙨 𝙜𝙖𝙨𝙤𝙨 𝙙𝙚𝙡𝙨 𝙘𝙤𝙩𝙭𝙚𝙨. 𝙉𝙤 𝙨𝙤́𝙣 𝙥𝙞𝙩𝙟𝙤𝙧𝙚𝙨 𝙡𝙚𝙨 𝙚𝙢𝙞𝙨𝙨𝙞𝙤𝙣𝙨 𝙙𝙚𝙡𝙨 𝙫𝙚𝙝𝙞𝙘𝙡𝙚𝙨?”  

“𝙀𝙡 𝙛𝙪𝙢 𝙥𝙧𝙤𝙙𝙪𝙞̈𝙩 𝙥𝙚𝙧 𝙡𝙖 𝙘𝙧𝙚𝙢𝙖 𝙙𝙚 𝙡𝙡𝙚𝙣𝙮𝙖 𝙤 𝙧𝙚𝙨𝙞𝙙𝙪𝙨 𝙖𝙜𝙧í𝙘𝙤𝙡𝙚𝙨 𝙚́𝙨 𝙢𝙚́𝙨 𝙣𝙖𝙩𝙪𝙧𝙖𝙡. 𝙎𝙚𝙜𝙪𝙧 𝙦𝙪𝙚 𝙝𝙖 𝙙𝙚 𝙨𝙚𝙧 𝙢𝙚𝙣𝙮𝙨 𝙥𝙚𝙧𝙞𝙡𝙡𝙤́𝙨?”

Aquestes són només algunes de les preguntes que hem vist recentment, ara que els nivells de contaminació de l’aire a Sóller estan augmentant. Els mesos d’hivern no només porten més estufes de llenya i cremes de residus agrícoles, sinó també un increment en les converses sobre l’aire que respirem.  

𝗖𝗼𝘁𝘅𝗲𝘀 𝘃𝘀. 𝗳𝘂𝗺: 𝗾𝘂𝗶𝗻 𝗲́𝘀 𝗲𝗹 𝗽𝗿𝗶𝗻𝗰𝗶𝗽𝗮𝗹 𝗿𝗲𝘀𝗽𝗼𝗻𝘀𝗮𝗯𝗹𝗲?  

Comencem pel que és obvi: sí, els cotxes contaminen l’aire, i tenir-ne menys milloraria la qualitat de l’aire. Però, tanmateix, a Sóller, els cotxes no són la principal font de partícules fines PM2.5, que són especialment nocives per a la salut. Sorprenentment, els nivells de PM2.5 són més alts a l’hivern—quan hi ha menys trànsit—i més baixos a l’estiu, malgrat l’increment de cotxes de turistes.  

Al gener, passen pel túnel de Sóller unes 8.000 vehicles al dia. Al març, aquesta xifra augmenta a 12.000, al maig arriba als 14.000 i a l’agost als 16.000. Però els nivells de PM2.5 segueixen una tendència contrària: màxims al gener i mínims a l’agost. Això suggereix que la contaminació hivernal de l’aire té poc a veure amb el trànsit i molt més amb una altra causa.  

Aquest altre factor probablement és el fum—de les estufes de llenya i de la crema de residus agrícoles. Naturalment, l’impacte del fum procedent de la combustió de llenya i residus vegetals s’agreuja a l’hivern amb els episodis d’inversió tèrmica.

𝗡𝗮𝘁𝘂𝗿𝗮𝗹 𝗻𝗼 𝘃𝗼𝗹 𝗱𝗶𝗿 𝗺𝗲𝗻𝘆𝘀 𝗽𝗲𝗿𝗶𝗹𝗹𝗼́𝘀.

“El fum produït per la crema de llenya o residus agrícoles és més natural. Segur que ha de ser menys perillós?”

Natural no vol dir menys perillós. El fum de la llenya o de la crema de residus pot ser tan nociu com els gasos dels vehicles, i en alguns casos pot ser fins i tot més perjudicial per a la salut humana a causa de les toxines que conté i de les condicions en què es crema sovint.

És una idea errònia força comuna pensar que, perquè un producte prové d’una font més “natural”—com la llenya o els residus agrícoles—ha de ser intrínsecament menys perjudicial per a les persones i el medi ambient. Tanmateix, la naturalitat no equival a seguretat. Moltes substàncies presents a la natura—com l’arsènic, els bolets verinosos o el verí de serp—són nocives per a les persones, malgrat el seu origen natural.

Quan parlem de combustió, tant si es tracta de llenya o de residus agrícoles en un entorn rural, com de benzina o dièsel en un motor, el procés consisteix fonamentalment en cremar carbon. Aquesta combustió, sobretot si és incompleta, allibera un conjunt de contaminants que poden comportar riscos importants per a la salut. Entre els principals contaminants hi trobem:

𝗠𝗮𝘁𝗲̀𝗿𝗶𝗮 𝗣𝗮𝗿𝘁𝗶𝗰𝘂𝗹𝗮𝗱𝗮 (𝗣𝗠):
Tant el fum de la llenya/residus com els gasos del tub d’escapament produeixen partícules fines que poden irritar el sistema respiratori, agreujar l’asma i contribuir a malalties cardíaques i pulmonars. (Les investigacions sovint mostren que cremar llenya a l’interior de la llar pot generar nivells extremadament alts d’aquestes partícules, si no hi ha una ventilació adequada, fet que les converteix en tan perilloses—o fins i tot més—que algunes fonts de contaminació a l’aire lliure.)

- 𝗖𝗼𝗺𝗽𝗼𝘀𝘁𝗼𝘀 𝗢𝗿𝗴𝗮̀𝗻𝗶𝗰𝘀 𝗩𝗼𝗹𝗮̀𝘁𝗶𝗹𝘀 (𝗖𝗢𝗩) 𝗶 𝗛𝗶𝗱𝗿𝗼𝗰𝗮𝗿𝗯𝘂𝗿𝘀 𝗔𝗿𝗼𝗺𝗮̀𝘁𝗶𝗰𝘀 𝗣𝗼𝗹𝗶𝗰𝗶́𝗰𝗹𝗶𝗰𝘀 (𝗛𝗔𝗣/𝗣𝗔𝗛):
Aquests compostos es formen a partir de la combustió incompleta de material orgànic. El fum de llenya/residus vegetals conté nombrosos HAP i COV, alguns dels quals són carcinògens reconeguts. De fet, certes emissions provinents de la crema de llenya / residus vegetals poden superar les dels motors de cotxes moderns i ben mantinguts, a causa de la manca de control i de l’eficiència relativament baixa en la combustió de la llenya. Aquests agents cancerígens es troben en concentracions molt més altes en el fum de llenya i de la crema de residus vegetals que en les emissions de vehicles. Els estudis indiquen que el fum de llenya té un potencial mutagènic i cancerigen superior. (https://link.springer.com/article/10.1186/1743-8977-3-1))  

- 𝗕𝗲𝗻𝘇𝗲̀: Associat a la leucèmia, el benzè procedent de la combustió de llenya i de la crema de residus vegetals i pot representar fins al 70% de les emissions locals de benzè en algunes zones. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/18272205 

- 𝗙𝗼𝗿𝗺𝗮𝗹𝗱𝗲𝗵𝗶𝗱: La crema de llenya és una font important d’aquest cancerigen, que arriba a contribuir fins al 73% de les emissions en alguns estudis. https://agupubs.onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1002/2016JD025332

𝗢̀𝘅𝗶𝗱𝘀 𝗱𝗲 𝗡𝗶𝘁𝗿𝗼𝗴𝗲𝗻 (𝗡𝗢𝘅):
Tot i que sovint s’associen als vehicles de motor i a les fonts industrials, la crema de llenya / residus  també genera NOx, que contribueixen a problemes respiratoris i a la formació d’ozó troposfèric (smog).

Controls Tecnològics i Normatives:
Els vehicles moderns estan equipats amb catalitzadors, filtres de partícules i estan subjectes a estrictes estàndards d’emissions, que redueixen el nivell de substàncies nocives. En canvi, els dispositius domèstics de crema de llenya i la crema a l’aire lliure de residus agrícoles sovint no disposen d’aquests controls, la qual cosa provoca concentracions més elevades de contaminants.

Tot i que intuïtivament pot semblar més segur perquè sembla més “natural”, el fum produït per la crema de llenya o de residus agrícoles pot ser igual de perillós—o fins i tot més—per a la salut humana i el medi ambient que els gasos d’escapament dels cotxes. El tipus de contaminants és similar, i la presència d’aquestes substàncies nocives en el fum de la llenya o de residus s’ha de prendre seriosament

𝗨𝗻𝗮 𝗽𝗲𝗿𝘀𝗽𝗲𝗰𝘁𝗶𝘃𝗮 𝗴𝗹𝗼𝗯𝗮𝗹 𝘀𝗼𝗯𝗿𝗲 𝗲𝗹 𝗳𝘂𝗺 𝗱𝗲 𝗹𝗹𝗲𝗻𝘆𝗮 𝗶 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗰𝗿𝗲𝗺𝗮 𝗱𝗲 𝗿𝗲𝘀𝗶𝗱𝘂𝘀 𝘃𝗲𝗴𝗲𝘁𝗮𝗹𝘀 

El fum pot tenir una aroma nostàlgica, però transporta una barreja perillosa de productes químics tòxics i partícules fines. Les investigacions demostren repetidament que els contaminants del fum de llenya i de la crema de restes de poda incloent-hi els Hidrocarburs Aromàtics Policíclics (HAP / PAHs), el benzè i el formaldehid, són més perjudicials que les emissions dels vehicles moderns.  

Un estudi italià va trobar que les zones rurals amb alta prevalença de crema de llenya presentaven nivells més alts de benzo(a)pirè cancerigen que els centres urbans amb trànsit intens. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1309104215303706 

De manera similar, un estudi australià va observar que els nivells de dioxines es multiplicaven per deu quan les estufes de llenya estaven en ús. https://acrobat.adobe.com/id/urn:aaid:sc:EU:1ec8dba6-ba58-4166-81ad-18d26410d721 

𝗤𝘂𝗲̀ 𝗽𝗼𝗱𝗲𝗺 𝗳𝗲𝗿?  

Sóller per l’Aire utilitza una xarxa de sensors per estudiar aquestes qüestions i orientar la ciutadania. Reduir tant el trànsit com les emissions del fum de llenya i de la crema de residus agrícoles milloraria sens dubte l’aire que respirem. Tanmateix, les dades actuals suggereixen que abordar la contaminació del fum a l’hivern—fomentant mètodes de calefacció més nets i alternatives a la crema de residus—hauria de ser una prioritat. 𝑨𝒍 𝒈𝒆𝒏𝒆𝒓 𝒕𝒓𝒆𝒃𝒂𝒍𝒍𝒂𝒓𝒆𝒎 𝒂𝒎𝒃 𝒖𝒏 𝒍𝒂𝒃𝒐𝒓𝒂𝒕𝒐𝒓𝒊 𝒑𝒆𝒓 𝒂𝒏𝒂𝒍𝒊𝒕𝒛𝒂𝒓 𝒎𝒐𝒔𝒕𝒓𝒆𝒔 𝒅’𝒐𝒛𝒐́, 𝒅𝒊𝒐̀𝒙𝒊𝒅 𝒅𝒆 𝒏𝒊𝒕𝒓𝒐𝒈𝒆𝒏, 𝒅𝒊𝒐̀𝒙𝒊𝒅 𝒅𝒆 𝒔𝒐𝒇𝒓𝒆, 𝒃𝒆𝒏𝒛𝒆̀, 𝒕𝒐𝒍𝒖𝒆̀, 𝒆𝒕𝒊𝒍𝒃𝒆𝒏𝒛𝒆̀ 𝒊 𝒙𝒊𝒍𝒆𝒏𝒔. 𝑰𝒅𝒆𝒂𝒍𝒎𝒆𝒏𝒕, 𝒕𝒂𝒎𝒃𝒆́ 𝒂𝒏𝒂𝒍𝒊𝒕𝒛𝒂𝒓𝒊́𝒆𝒎 𝒎𝒐𝒔𝒕𝒓𝒆𝒔 𝒅’𝒂𝒊𝒓𝒆 𝒑𝒆𝒓 𝒅𝒆𝒕𝒆𝒄𝒕𝒂𝒓 𝒇𝒐𝒓𝒎𝒂𝒍𝒅𝒆𝒉𝒊𝒅, 𝒃𝒖𝒕𝒂𝒅𝒊𝒆̀ 𝒊 𝒄𝒐𝒎𝒑𝒐𝒔𝒕𝒆𝒔 (𝑷𝑨𝑯), 𝒑𝒆𝒓𝒐̀ 𝒏𝒐 𝒅𝒊𝒔𝒑𝒐𝒔𝒆𝒎 𝒅𝒆 𝒇𝒐𝒏𝒔 𝒑𝒆𝒓 𝒇𝒆𝒓-𝒉𝒐.

  
  

𝗖𝗼𝗻𝗰𝗹𝘂𝘀𝗶𝗼́  

No hi ha cap nivell “segur” de contaminació de l’aire. Tant si prové dels cotxes com del fum de llenya o de residus vegetals, les partícules fines són un risc greu per a la salut pública. Però a Sóller, les evidències apunten al fum—i no als cotxes—com el principal culpable durant els mesos d’hivern.  

Respirar aire net és un dret de tothom. Treballem plegats per fer de Sóller un lloc més saludable per viure, respirar i prosperar.  

Per obtenir més informació, consulteu aquests estudis:  

- PAHs en el fum de llenya: https://link.springer.com/article/10.1186/1743-8977-3-1 

- Combustió de llenya i emissions de benzè: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/18272205

- Nivells de dioxines i estufes de llenya: https://acrobat.adobe.com/id/urn:aaid:sc:EU:1ec8dba6-ba58-4166-81ad-18d26410d721

1 CommentComment on Facebook

I les calefaccions?

1 month ago

Air Quality in Sóller: Morning Pollution Peaks Highlight Challenges in Meeting WHO Standards

Air Quality in Sóller in November 2023.

Key Points

- PM2.5 Pollution Analysis: The average daily PM2.5 (particulate matter) level across Sóller during November 2024 was 6.52 µg/m³, meeting the EU target of 10 µg/m³ (2030 goal) but exceeding the WHO’s stricter recommendation of 5 µg/m³.

- Days exceeding the WHO daily limit of 5 µg/m³ at the different sensor locations:

- Plaça Constitució: 22 days
- Isabel II: 24 days
- Bar Molino: 14 days (lowest among all monitored areas).

Days exceeding EU daily limit of 10 µg/m³ at the different sensor locations:

- Plaça Constitució: 5 days
- Isabel Sensor: 6 days
- Bar Molino: 1 day
- Estiradors: 2 days
- Patró Lau(near Biniaraix) : 1 day
- Bar Frontera: 2 days

- EU and WHO Standards: The new EU limit, approved on December 10, 2024, as part of the Air Quality Directive, seeks to approach the WHO recommendation but remains twice as high. These are daily averages that should not be breached.

- Health and Economic Impacts: Polluted air contributes to approximately 250,000 premature deaths annually in the EU, with economic costs estimated at up to €850 billion. Improved air quality standards aim to protect public health, biodiversity, and economic growth.

- Critical Exposure Periods: In Sóller, PM2.5 levels peaked during morning hours, particularly at around 9:00 AM, with an average of 16.51 µg/m³—triple the WHO threshold. These peaks, which can reach as high as 700, coincide with times when residents, including vulnerable groups such as children, are outdoors.

- Masked Variability: Annual averages often hide higher daily or hourly exposures. For example, Plaça Constitució recorded a monthly average of 9.24 µg/m³, but with significant pollution peaks well above recommended levels.

- Local Challenges: Sóller and similar municipalities face the dual challenge of meeting annual air quality targets while addressing short-term pollution peaks to protect public health effectively.

- Worst Areas:
- Plaça Constitució: Recorded the highest average PM2.5 levels for November (9.24 µg/m³). Peaks reached 17.32 µg/m³ on November 9, and hourly readings spiked to 18.82 µg/m³.
- Isabel II: Close to Plaça Constitució in pollution levels, with an average of 9.23 µg/m³. Peaks included 18.91 µg/m³ on November 6 and an alarming hourly maximum of 20.57 µg/m³.

- Best Areas:
- Patró Lau near Biniaraix: Recorded the lowest average PM2.5 levels at 5.11 µg/m³. Despite a peak of 23.93 µg/m³ on November 7, fewer days (8) exceeded the 5 µg/m³ threshold compared to other areas.

- Critical Hours:
- The most polluted time of day was consistently around 9:00 AM, with average levels at 16.51 µg/m³ across all monitored sites. This time likely coincides with the morning burning of farm waste, which likely contributes to the sharp increase in PM2.5 levels.
- The least healthy 3-hour block was also in the morning (7:00–10:00 AM), averaging above 11 µg/m³ across most sensors.

- Peak Pollution Events:
- The highest hourly reading was 764.0 µg/m³ at Patró Lau on November 7 at 9:33 AM, likely linked to localized burning activities during that period.

- Sector-Specific Analysis:
- Bar Molino had relatively lower pollution levels (average of 5.42 µg/m³) but recorded 14 exceedance days and a high spike of 104.0 µg/m³.
- Estiradors saw a notable peak of 15.39 µg/m³ on November 9, with 20 exceedance days out of the month.

- Takeaways:
- PM2.5 pollution in Sóller is not evenly distributed, with areas like Plaça Constitució and Isabel II experiencing significantly worse air quality.
- Pollution peaks coincide with agricultural practices, particularly during morning hours when vulnerable populations (children and the elderly) are more likely to be outdoors.
- While some areas meet EU targets, none align with the stricter WHO standards, emphasizing the need for localized measures to address pollution hotspots.

- Recommendations:
- Focus mitigation efforts on morning pollution peaks by regulating or providing alternatives for farm waste burning.
- Explore strategies to reduce short-term exposure, such as encouraging indoor activities during peak hours or adopting cleaner waste disposal methods.
- Increase monitoring during critical timeframes to better understand and address pollution variability related to burning practices.
... See MoreSee Less

Air Quality in Sóller: Morning Pollution Peaks Highlight Challenges in Meeting WHO Standards

Air Quality in Sóller in November 2023.

Key Points

- PM2.5 Pollution Analysis: The average daily PM2.5 (particulate matter) level across Sóller during November 2024 was 6.52 µg/m³, meeting the EU target of 10 µg/m³ (2030 goal) but exceeding the WHO’s stricter recommendation of 5 µg/m³.

- Days exceeding the WHO daily limit of 5 µg/m³ at the different sensor locations:

    - Plaça Constitució: 22 days
    - Isabel II: 24 days
    - Bar Molino: 14 days (lowest among all monitored areas).

Days exceeding EU daily limit of 10 µg/m³ at the different sensor locations:

- Plaça Constitució: 5 days 
- Isabel Sensor: 6 days 
- Bar Molino: 1 day 
- Estiradors: 2 days 
- Patró Lau(near Biniaraix) : 1 day 
- Bar Frontera: 2 days 

- EU and WHO Standards: The new EU limit, approved on December 10, 2024, as part of the Air Quality Directive, seeks to approach the WHO recommendation but remains twice as high. These are daily averages that should not be breached.

- Health and Economic Impacts: Polluted air contributes to approximately 250,000 premature deaths annually in the EU, with economic costs estimated at up to €850 billion. Improved air quality standards aim to protect public health, biodiversity, and economic growth.

- Critical Exposure Periods: In Sóller, PM2.5 levels peaked during morning hours, particularly at around 9:00 AM, with an average of 16.51 µg/m³—triple the WHO threshold. These peaks, which can reach as high as 700, coincide with times when residents, including vulnerable groups such as children, are outdoors.

- Masked Variability: Annual averages often hide higher daily or hourly exposures. For example, Plaça Constitució recorded a monthly average of 9.24 µg/m³, but with significant pollution peaks well above recommended levels.

- Local Challenges: Sóller and similar municipalities face the dual challenge of meeting annual air quality targets while addressing short-term pollution peaks to protect public health effectively.

- Worst Areas:
  - Plaça Constitució: Recorded the highest average PM2.5 levels for November (9.24 µg/m³). Peaks reached 17.32 µg/m³ on November 9, and hourly readings spiked to 18.82 µg/m³.
  - Isabel II: Close to Plaça Constitució in pollution levels, with an average of 9.23 µg/m³. Peaks included 18.91 µg/m³ on November 6 and an alarming hourly maximum of 20.57 µg/m³.

- Best Areas:
  - Patró Lau near Biniaraix: Recorded the lowest average PM2.5 levels at 5.11 µg/m³. Despite a peak of 23.93 µg/m³ on November 7, fewer days (8) exceeded the 5 µg/m³ threshold compared to other areas.

- Critical Hours:
  - The most polluted time of day was consistently around 9:00 AM, with average levels at 16.51 µg/m³ across all monitored sites. This time likely coincides with the morning burning of farm waste, which likely contributes to the sharp increase in PM2.5 levels.
  - The least healthy 3-hour block was also in the morning (7:00–10:00 AM), averaging above 11 µg/m³ across most sensors.

- Peak Pollution Events:
  - The highest hourly reading was 764.0 µg/m³ at Patró Lau on November 7 at 9:33 AM, likely linked to localized burning activities during that period.

- Sector-Specific Analysis:
  - Bar Molino had relatively lower pollution levels (average of 5.42 µg/m³) but recorded 14 exceedance days and a high spike of 104.0 µg/m³.
  - Estiradors saw a notable peak of 15.39 µg/m³ on November 9, with 20 exceedance days out of the month.

- Takeaways:
  - PM2.5 pollution in Sóller is not evenly distributed, with areas like Plaça Constitució and Isabel II experiencing significantly worse air quality.
  - Pollution peaks coincide with agricultural practices, particularly during morning hours when vulnerable populations (children and the elderly) are more likely to be outdoors.
  - While some areas meet EU targets, none align with the stricter WHO standards, emphasizing the need for localized measures to address pollution hotspots.

- Recommendations:
  - Focus mitigation efforts on morning pollution peaks by regulating or providing alternatives for farm waste burning.
  - Explore strategies to reduce short-term exposure, such as encouraging indoor activities during peak hours or adopting cleaner waste disposal methods.
  - Increase monitoring during critical timeframes to better understand and address pollution variability related to burning practices.
1 month ago

Qualitat de l'Aire a Sóller: Els Pics de Contaminació Matinals Destaquen els Reptes per Complir els Estàndards de l'OMS.

Qualitat de l'Aire a Sóller durant novembre de 2023

Punts clau

- Anàlisi de la contaminació per PM2.5: La mitjana diària de PM2.5 (partícules en suspensió) a Sóller durant novembre de 2024 va ser de 6,52 µg/m³, complint amb l'objectiu de la UE de 10 µg/m³ (fita per al 2030) però superant la recomanació més estricta de l'OMS de 5 µg/m³.

- Dies que superen el límit diari de 5 µg/m³ recomanat per l'OMS als diferents punts de mesura:

- Plaça Constitució: 22 dies

- Isabel II: 24 dies

- Bar Molino: 14 dies (el menor nombre entre totes les zones monitorades).

- Dies que superen el límit diari de 10 µg/m³ de la UE als diferents punts de mesura:

- Plaça Constitució: 5 dies

- Isabel II: 6 dies

- Bar Molino: 1 dia

- Estiradors: 2 dies

- Patró Lau (prop de Biniaraix): 1 dia

- Bar Frontera: 2 dies

- Normatives de la UE i l'OMS: El nou límit de la UE, aprovat el 10 de desembre de 2024 dins de la Directiva de Qualitat de l'Aire, busca apropar-se a la recomanació de l'OMS, però continua sent el doble. Aquests límits es basen en mitjanes diàries que no haurien de superar-se.

- Impactes en la salut i l'economia: L'aire contaminat contribueix a unes 250.000 morts prematures anuals a la UE, amb un cost econòmic estimat de fins a 850.000 milions d'euros. Les noves normes de qualitat de l'aire tenen com a objectiu protegir la salut pública, la biodiversitat i el creixement econòmic.

- Períodes crítics d'exposició: A Sóller, els nivells de PM2.5 van assolir el seu pic durant les hores del matí, especialment cap a les 9:00, amb una mitjana de 16,51 µg/m³, que triplica el llindar de l'OMS. Aquests pics, que poden superar els 700 µg/m³, coincideixen amb períodes en què els residents, incloent-hi grups vulnerables com nens i persones grans, estan a l'exterior.

- Variabilitat oculta: Les mitjanes anuals sovint amaguen exposicions diàries o horàries més elevades. Per exemple, la Plaça Constitució va registrar una mitjana mensual de 9,24 µg/m³, però amb pics significatius molt per sobre dels nivells recomanats.

- Reptes locals: Sóller i municipis similars s'enfronten al doble repte de complir els objectius anuals de qualitat de l'aire i abordar els pics de contaminació a curt termini per protegir de manera efectiva la salut pública.

Zones més i menys afectades

- Zones més afectades:

- Plaça Constitució: Va registrar la mitjana de PM2.5 més alta al novembre (9,24 µg/m³). Els pics van arribar a 17,32 µg/m³ el 9 de novembre, i les lectures horàries van assolir 18,82 µg/m³.

- Isabel II: Nivells similars a la Plaça Constitució, amb una mitjana de 9,23 µg/m³. Els pics inclouen 18,91 µg/m³ el 6 de novembre i un màxim horari alarmant de 20,57 µg/m³.

- Zones menys afectades:

- Patró Lau (prop de Biniaraix): Va registrar la mitjana de PM2.5 més baixa (5.11 µg/m³). Tot i un pic de 23,93 µg/m³ el 7 de novembre, només 8 dies van superar el límit de 5 µg/m³, menys que a altres zones.

Hores crítiques

- El moment més contaminat del dia va ser constantment cap a les 9:00 del matí, amb mitjanes de 16,51 µg/m³ a tots els punts de mesura. Aquesta contaminació es deu probablement a la crema matinal de residus agrícoles, que contribueix a l’augment brusc dels nivells de PM2.5.

- El bloc de 3 hores menys saludable també va ser al matí (7:00–10:00), amb mitjanes superiors als 11 µg/m³ en la majoria dels sensors.

Episodis de contaminació

- La lectura horària més alta va ser de 764,0 µg/m³ al Patró Lau el 7 de novembre a les 9:33 del matí, probablement associada a activitats de crema localitzades durant aquest període.

Anàlisi per sectors

- Bar Molino va tenir nivells de contaminació relativament baixos (mitjana de 5,42 µg/m³) però va registrar 14 dies de superació i un pic elevat de 104,0 µg/m³.

- Estiradors va veure un pic notable de 15,39 µg/m³ el 9 de novembre, amb 20 dies de superació durant el mes.

Conclusions

- La contaminació per PM2.5 a Sóller no està distribuïda uniformement. Zones com la Plaça Constitució i Isabel II experimenten una qualitat de l'aire significativament pitjor.

- Els pics de contaminació coincideixen amb pràctiques agrícoles, especialment durant les hores del matí, quan els grups vulnerables són més propensos a estar a l'exterior.

- Tot i que algunes zones compleixen els objectius de la UE, cap està alineada amb els estàndards més estrictes de l'OMS, la qual cosa ressalta la necessitat de mesures localitzades per abordar els punts crítics de contaminació.

Recomanacions

- Centrar els esforços de mitigació en els pics matinals de contaminació regulant o oferint alternatives per a la crema de residus agrícoles.

- Explorar estratègies per reduir l’exposició a curt termini, com ara fomentar activitats interiors durant les hores crítiques o adoptar mètodes més nets per a la gestió de residus.

- Augmentar el monitoratge durant els moments crítics per entendre millor i abordar la variabilitat de la contaminació associada a les pràctiques agrícoles.
... See MoreSee Less

Qualitat de lAire a Sóller: Els Pics de Contaminació Matinals Destaquen els Reptes per Complir els Estàndards de lOMS.

Qualitat de lAire a Sóller durant novembre de 2023

Punts clau

- Anàlisi de la contaminació per PM2.5: La mitjana diària de PM2.5 (partícules en suspensió) a Sóller durant novembre de 2024 va ser de 6,52 µg/m³, complint amb lobjectiu de la UE de 10 µg/m³ (fita per al 2030) però superant la recomanació més estricta de lOMS de 5 µg/m³.

- Dies que superen el límit diari de 5 µg/m³ recomanat per lOMS als diferents punts de mesura:

    - Plaça Constitució: 22 dies

    - Isabel II: 24 dies

    - Bar Molino: 14 dies (el menor nombre entre totes les zones monitorades).

- Dies que superen el límit diari de 10 µg/m³ de la UE als diferents punts de mesura:

    - Plaça Constitució: 5 dies

    - Isabel II: 6 dies

    - Bar Molino: 1 dia

    - Estiradors: 2 dies

    - Patró Lau (prop de Biniaraix): 1 dia

    - Bar Frontera: 2 dies

- Normatives de la UE i lOMS: El nou límit de la UE, aprovat el 10 de desembre de 2024 dins de la Directiva de Qualitat de lAire, busca apropar-se a la recomanació de lOMS, però continua sent el doble. Aquests límits es basen en mitjanes diàries que no haurien de superar-se.

- Impactes en la salut i leconomia: Laire contaminat contribueix a unes 250.000 morts prematures anuals a la UE, amb un cost econòmic estimat de fins a 850.000 milions deuros. Les noves normes de qualitat de laire tenen com a objectiu protegir la salut pública, la biodiversitat i el creixement econòmic.

- Períodes crítics dexposició: A Sóller, els nivells de PM2.5 van assolir el seu pic durant les hores del matí, especialment cap a les 9:00, amb una mitjana de 16,51 µg/m³, que triplica el llindar de lOMS. Aquests pics, que poden superar els 700 µg/m³, coincideixen amb períodes en què els residents, incloent-hi grups vulnerables com nens i persones grans, estan a lexterior.

- Variabilitat oculta: Les mitjanes anuals sovint amaguen exposicions diàries o horàries més elevades. Per exemple, la Plaça Constitució va registrar una mitjana mensual de 9,24 µg/m³, però amb pics significatius molt per sobre dels nivells recomanats.

- Reptes locals: Sóller i municipis similars senfronten al doble repte de complir els objectius anuals de qualitat de laire i abordar els pics de contaminació a curt termini per protegir de manera efectiva la salut pública.

Zones més i menys afectades

- Zones més afectades:

  - Plaça Constitució: Va registrar la mitjana de PM2.5 més alta al novembre (9,24 µg/m³). Els pics van arribar a 17,32 µg/m³ el 9 de novembre, i les lectures horàries van assolir 18,82 µg/m³.

  - Isabel II: Nivells similars a la Plaça Constitució, amb una mitjana de 9,23 µg/m³. Els pics inclouen 18,91 µg/m³ el 6 de novembre i un màxim horari alarmant de 20,57 µg/m³.

- Zones menys afectades:

  - Patró Lau (prop de Biniaraix): Va registrar la mitjana de PM2.5 més baixa (5.11 µg/m³). Tot i un pic de 23,93 µg/m³ el 7 de novembre, només 8 dies van superar el límit de 5 µg/m³, menys que a altres zones.

Hores crítiques

- El moment més contaminat del dia va ser constantment cap a les 9:00 del matí, amb mitjanes de 16,51 µg/m³ a tots els punts de mesura. Aquesta contaminació es deu probablement a la crema matinal de residus agrícoles, que contribueix a l’augment brusc dels nivells de PM2.5.

- El bloc de 3 hores menys saludable també va ser al matí (7:00–10:00), amb mitjanes superiors als 11 µg/m³ en la majoria dels sensors.

Episodis de contaminació

- La lectura horària més alta va ser de 764,0 µg/m³ al Patró Lau el 7 de novembre a les 9:33 del matí, probablement associada a activitats de crema localitzades durant aquest període.

Anàlisi per sectors

- Bar Molino va tenir nivells de contaminació relativament baixos (mitjana de 5,42 µg/m³) però va registrar 14 dies de superació i un pic elevat de 104,0 µg/m³.

- Estiradors va veure un pic notable de 15,39 µg/m³ el 9 de novembre, amb 20 dies de superació durant el mes.

Conclusions

- La contaminació per PM2.5 a Sóller no està distribuïda uniformement. Zones com la Plaça Constitució i Isabel II experimenten una qualitat de laire significativament pitjor.

- Els pics de contaminació coincideixen amb pràctiques agrícoles, especialment durant les hores del matí, quan els grups vulnerables són més propensos a estar a lexterior.

- Tot i que algunes zones compleixen els objectius de la UE, cap està alineada amb els estàndards més estrictes de lOMS, la qual cosa ressalta la necessitat de mesures localitzades per abordar els punts crítics de contaminació.

Recomanacions

- Centrar els esforços de mitigació en els pics matinals de contaminació regulant o oferint alternatives per a la crema de residus agrícoles.

- Explorar estratègies per reduir l’exposició a curt termini, com ara fomentar activitats interiors durant les hores crítiques o adoptar mètodes més nets per a la gestió de residus.

- Augmentar el monitoratge durant els moments crítics per entendre millor i abordar la variabilitat de la contaminació associada a les pràctiques agrícoles.
Load more
Share This