Particulate matter

Sóller per l'Aire

6 hours ago

📢 Informe de Qualitat de l'Aire de Gener 2025
Millores significatives, però la contaminació continua sent preocupant
L’últim informe de Sóller per l’Aire revela una millora notable en la qualitat de l’aire durant gener en comparació amb desembre. Els nivells de PM2.5 han baixat entre un 26% i un 44% en gairebé totes les ubicacions monitorades. Aquesta reducció es deu principalment a unes condicions meteorològiques més favorables, amb vents més forts i temperatures més altes que han ajudat a dispersar la contaminació.
📌 Punts clau:
✅ Millora general: Disminució significativa dels nivells de PM2.5.
🚨 Encara massa contaminació: La majoria dels sensors continuen superant el límit anual recomanat per l’OMS de 5 µg/m³.
⚠️ Pics de contaminació persistents: Els nivells de PM2.5 segueixen un patró en forma de “W”, amb pics marcats al matí (07:00–10:00) i al vespre (20:00–23:00), probablement causats per cremes, calefacció, trànsit i inversions tèrmiques.
❌ Dies límit OMS esgotats en només un mes: Alguns sensors ja han superat el nombre màxim de dies anuals permesos per sobre dels 15 µg/m³.
🔥 Sant Antoni i la contaminació extrema: Un dels pics més espectaculars del mes es va produir el 16 de gener a la Plaça Constitució, coincidint amb els dimnis I les fogueres de Sant Antoni, quan els nivells van assolir 735 µg/m³.
📉 Veredicte: SUSPENS. Tot i la millora, la qualitat de l’aire continua per sobre dels límits segurs. Cal continuar implementant mesures per reduir les emissions locals.
📊 Consulteu l’informe complet aquí: acrobat.adobe.com/id/urn:aaid:sc:EU:9cb142eb-d26a-43c1-a1e3-57a97dc1cd11

📢 January 2025 Air Quality Report
Significant improvements, but pollution remains a concern
The latest Sóller per l’Aire report shows a notable improvement in air quality in January compared to December. PM2.5 levels dropped by 26% to 44% in nearly all monitored locations, thanks to stronger winds and higher temperatures helping to disperse pollutants.
📌 Key Takeaways:
✅ Overall improvement: Significant drop in PM2.5 levels.
🚨 Still too polluted: Most sensors exceeded the WHO-recommended annual limit of 5 µg/m³.
⚠️ Pollution peaks persist: PM2.5 followed a “W-shaped” daily pattern, peaking morning (07:00–10:00) and evening (20:00–23:00), likely due to burning, heating, traffic, and temperature inversions.
❌ WHO daily limit already exceeded in just one month: Some sensors have already used up their entire yearly allowance of days above 15 µg/m³.
🔥 Sant Antoni & extreme pollution: The most dramatic peak of the month was recorded on January 16th at Plaça Constitució, coinciding with Sant Antoni demons and bonfires, when PM2.5 levels soared to 735 µg/m³.
📉 Verdict: FAIL. Despite improvements, air quality remains above safe levels. Further action is needed to reduce local emissions.
📊 Read the full report here: acrobat.adobe.com/id/urn:aaid:sc:EU:9cb142eb-d26a-43c1-a1e3-57a97dc1cd11
📲 Comparteix aquest informe per conscienciar sobre la contaminació de l’aire a Sóller!
📲 Share this report to raise awareness about air pollution in Sóller! ... See MoreSee Less

Sóller per l'Aire

2 months ago

Sóller per l’Aire Celebra Passes Endavant per Millorar la Qualitat de l’Aire

La setmana passada, Sóller per l’Aire va mantenir una reunió productiva amb Antònia Frau de Medi Ambient de l’Ajuntament per tractar la qualitat de l’aire al nostre municipi. La trobada va permetre identificar punts en comú i oportunitats prometedores per abordar aquesta qüestió de salut pública tan important.

Vam presentar la feina de Sóller per l’Aire, incloent-hi la nostra xarxa de sensors de qualitat de l’aire i la col·laboració contínua amb ciutadans preocupats. Tot i cal reconèixer la complexitat del tema, vam remarcar que no ha de ser controvertit i vam destacar les implicacions de la nova Directiva Europea sobre Qualitat de l’Aire, que fixa objectius ambiciosos per a un aire més net i saludable arreu d’Europa.

Un punt clau fou la futura Zona de Baixes Emissions (ZBE), que veiem com una oportunitat única per regular la contaminació de l’aire i la crema de residus al centre del poble. Vam assenyalar la incoherència de permetre la crema de residus dins una ZBE, ja que aquesta pràctica contradiu la finalitat de la zona. A més, vam subratllar que implementar regulacions sobre la crema en aquesta petita àrea tindria un impacte mínim en el comportament de la majoria dels residents, milloraria la qualitat de l’aire en una zona amb una alta concentració d’escoles i enviaria un missatge clar que Sóller avança en la direcció correcta.

Ens va encoratjar que la regidora reconegués que el nou pla de gestió de residus és una altra oportunitat clau per abordar la qualitat de l’aire i la gestió de residus alhora.

Vam coincidir que qualsevol regulació sobre pràctiques que generin partícules contaminants ha de ser integral i integrada en ordenances sobre trànsit, mobilitat i gestió de residus per maximitzar-ne l’eficàcia. Les mesures aïllades, vam concloure, són poc probables d’èxit.

Vam remarcar que moltes pràctiques contaminants ja estan sotmeses a una regulació creixent arreu d’Europa. Els cotxes són ara més nets, les Zones de Baixes Emissions protegeixen els residents dels principals contaminants, i la UE ha instat a eliminar les calefaccions de gasoil abans del 2040. Igualment, la crema de residus a l’aire lliure necessita una regulació adequada per protegir la salut pública. La regulació hauria d’incloure el foment de pràctiques alternatives i la recomanació als ciutadans de no cremar quan les condicions meteorològiques — com la inversió tèrmica — agreugin la contaminació de l’aire.

De manera destacada, vam parlar sobre el desenvolupament d’una app específica per a Sóller que mostri dades en temps real sobre la qualitat de l’aire. Aquesta app podria integrar les dades dels nostres sensors, però, encara més important, alertaria els ciutadans durant episodis d’inversió tèrmica quan no sigui recomanable cremar. Un sistema de semàfor faria evident quan s’està produint una inversió tèrmica.

Des de Sóller per l'Aire ens comprometem a treballar en la tecnologia necessària per fer realitat aquesta funció.

La regidora va compartir plans per crear una ordenança que limiti els dies i hores de crema en zones urbanes i va coincidir que la col·laboració amb ciutadans i empreses serà essencial per a l’èxit. També es van discutir mesures com posar a disposició biotrituradores per a les persones afectades per les restriccions com a alternatives pràctiques.

Naturalment, tots els esforços per desincentivar la crema han d’anar acompanyats d’alternatives viables per a la gestió de residus, com ara serveis de trituració o recollida.

Tot i que queda molta feina per fer, ens alegra veure que l’Ajuntament pren aquesta qüestió de salut pública tan important amb seriositat. Sóller per l’Aire espera continuar col·laborant per aconseguir un aire més net i saludable per a tothom. ... See MoreSee Less

Sóller per l'Aire

2 months ago

𝗤𝘂𝗲̀ 𝗽𝗮𝘀𝘀𝗮 𝗮𝗺𝗯 𝗲𝗹𝘀 𝗰𝗼𝘁𝘅𝗲𝘀 𝗱𝗲𝗹𝘀 𝘁𝘂𝗿𝗶𝘀𝘁𝗲𝘀? 𝗨𝗻𝗮 𝗺𝗶𝗿𝗮𝗱𝗮 𝗺𝗲́𝘀 𝗽𝗿𝗼𝗽𝗲𝗿𝗮 𝗮 𝗹𝗮 𝗰𝗼𝗻𝘁𝗮𝗺𝗶𝗻𝗮𝗰𝗶𝗼́ 𝗱𝗲 𝗹'𝗮𝗶𝗿𝗲 𝗮 𝗦𝗼́𝗹𝗹𝗲𝗿.

“𝙀𝙡𝙨 𝙘𝙤𝙩𝙭𝙚𝙨 𝙙𝙚𝙡𝙨 𝙩𝙪𝙧𝙞𝙨𝙩𝙚𝙨 𝙣𝙤 𝙘𝙤𝙣𝙩𝙖𝙢𝙞𝙣𝙚𝙣 l’𝙖𝙞𝙧𝙚?”

“𝙋𝙧𝙚𝙛𝙚𝙧𝙚𝙨𝙘 𝙧𝙚𝙨𝙥𝙞𝙧𝙖𝙧 𝙛𝙪𝙢 𝙙𝙚 𝙡𝙡𝙚𝙣𝙮𝙖 𝙞 𝙣𝙤 𝙚𝙡𝙨 𝙜𝙖𝙨𝙤𝙨 𝙙𝙚𝙡𝙨 𝙘𝙤𝙩𝙭𝙚𝙨. 𝙉𝙤 𝙨𝙤́𝙣 𝙥𝙞𝙩𝙟𝙤𝙧𝙚𝙨 𝙡𝙚𝙨 𝙚𝙢𝙞𝙨𝙨𝙞𝙤𝙣𝙨 𝙙𝙚𝙡𝙨 𝙫𝙚𝙝𝙞𝙘𝙡𝙚𝙨?”

“𝙀𝙡 𝙛𝙪𝙢 𝙥𝙧𝙤𝙙𝙪𝙞̈𝙩 𝙥𝙚𝙧 𝙡𝙖 𝙘𝙧𝙚𝙢𝙖 𝙙𝙚 𝙡𝙡𝙚𝙣𝙮𝙖 𝙤 𝙧𝙚𝙨𝙞𝙙𝙪𝙨 𝙖𝙜𝙧í𝙘𝙤𝙡𝙚𝙨 𝙚́𝙨 𝙢𝙚́𝙨 𝙣𝙖𝙩𝙪𝙧𝙖𝙡. 𝙎𝙚𝙜𝙪𝙧 𝙦𝙪𝙚 𝙝𝙖 𝙙𝙚 𝙨𝙚𝙧 𝙢𝙚𝙣𝙮𝙨 𝙥𝙚𝙧𝙞𝙡𝙡𝙤́𝙨?”

Aquestes són només algunes de les preguntes que hem vist recentment, ara que els nivells de contaminació de l’aire a Sóller estan augmentant. Els mesos d’hivern no només porten més estufes de llenya i cremes de residus agrícoles, sinó també un increment en les converses sobre l’aire que respirem.

𝗖𝗼𝘁𝘅𝗲𝘀 𝘃𝘀. 𝗳𝘂𝗺: 𝗾𝘂𝗶𝗻 𝗲́𝘀 𝗲𝗹 𝗽𝗿𝗶𝗻𝗰𝗶𝗽𝗮𝗹 𝗿𝗲𝘀𝗽𝗼𝗻𝘀𝗮𝗯𝗹𝗲?

Comencem pel que és obvi: sí, els cotxes contaminen l’aire, i tenir-ne menys milloraria la qualitat de l’aire. Però, tanmateix, a Sóller, els cotxes no són la principal font de partícules fines PM2.5, que són especialment nocives per a la salut. Sorprenentment, els nivells de PM2.5 són més alts a l’hivern—quan hi ha menys trànsit—i més baixos a l’estiu, malgrat l’increment de cotxes de turistes.

Al gener, passen pel túnel de Sóller unes 8.000 vehicles al dia. Al març, aquesta xifra augmenta a 12.000, al maig arriba als 14.000 i a l’agost als 16.000. Però els nivells de PM2.5 segueixen una tendència contrària: màxims al gener i mínims a l’agost. Això suggereix que la contaminació hivernal de l’aire té poc a veure amb el trànsit i molt més amb una altra causa.

Aquest altre factor probablement és el fum—de les estufes de llenya i de la crema de residus agrícoles. Naturalment, l’impacte del fum procedent de la combustió de llenya i residus vegetals s’agreuja a l’hivern amb els episodis d’inversió tèrmica.

"𝗡𝗮𝘁𝘂𝗿𝗮𝗹" 𝗻𝗼 𝘃𝗼𝗹 𝗱𝗶𝗿 "𝗺𝗲𝗻𝘆𝘀 𝗽𝗲𝗿𝗶𝗹𝗹𝗼́𝘀".

“El fum produït per la crema de llenya o residus agrícoles és més natural. Segur que ha de ser menys perillós?”

"Natural" no vol dir "menys perillós". El fum de la llenya o de la crema de residus pot ser tan nociu com els gasos dels vehicles, i en alguns casos pot ser fins i tot més perjudicial per a la salut humana a causa de les toxines que conté i de les condicions en què es crema sovint.

És una idea errònia força comuna pensar que, perquè un producte prové d’una font més “natural”—com la llenya o els residus agrícoles—ha de ser intrínsecament menys perjudicial per a les persones i el medi ambient. Tanmateix, la naturalitat no equival a seguretat. Moltes substàncies presents a la natura—com l’arsènic, els bolets verinosos o el verí de serp—són nocives per a les persones, malgrat el seu origen natural.

Quan parlem de combustió, tant si es tracta de llenya o de residus agrícoles en un entorn rural, com de benzina o dièsel en un motor, el procés consisteix fonamentalment en cremar carbon. Aquesta combustió, sobretot si és incompleta, allibera un conjunt de contaminants que poden comportar riscos importants per a la salut. Entre els principals contaminants hi trobem:

𝗠𝗮𝘁𝗲̀𝗿𝗶𝗮 𝗣𝗮𝗿𝘁𝗶𝗰𝘂𝗹𝗮𝗱𝗮 (𝗣𝗠):
Tant el fum de la llenya/residus com els gasos del tub d’escapament produeixen partícules fines que poden irritar el sistema respiratori, agreujar l’asma i contribuir a malalties cardíaques i pulmonars. (Les investigacions sovint mostren que cremar llenya a l’interior de la llar pot generar nivells extremadament alts d’aquestes partícules, si no hi ha una ventilació adequada, fet que les converteix en tan perilloses—o fins i tot més—que algunes fonts de contaminació a l’aire lliure.)

- 𝗖𝗼𝗺𝗽𝗼𝘀𝘁𝗼𝘀 𝗢𝗿𝗴𝗮̀𝗻𝗶𝗰𝘀 𝗩𝗼𝗹𝗮̀𝘁𝗶𝗹𝘀 (𝗖𝗢𝗩) 𝗶 𝗛𝗶𝗱𝗿𝗼𝗰𝗮𝗿𝗯𝘂𝗿𝘀 𝗔𝗿𝗼𝗺𝗮̀𝘁𝗶𝗰𝘀 𝗣𝗼𝗹𝗶𝗰𝗶́𝗰𝗹𝗶𝗰𝘀 (𝗛𝗔𝗣/𝗣𝗔𝗛):
Aquests compostos es formen a partir de la combustió incompleta de material orgànic. El fum de llenya/residus vegetals conté nombrosos HAP i COV, alguns dels quals són carcinògens reconeguts. De fet, certes emissions provinents de la crema de llenya / residus vegetals poden superar les dels motors de cotxes moderns i ben mantinguts, a causa de la manca de control i de l’eficiència relativament baixa en la combustió de la llenya. Aquests agents cancerígens es troben en concentracions molt més altes en el fum de llenya i de la crema de residus vegetals que en les emissions de vehicles. Els estudis indiquen que el fum de llenya té un potencial mutagènic i cancerigen superior. (link.springer.com/article/10.1186/1743-8977-3-1))

- 𝗕𝗲𝗻𝘇𝗲̀: Associat a la leucèmia, el benzè procedent de la combustió de llenya i de la crema de residus vegetals i pot representar fins al 70% de les emissions locals de benzè en algunes zones. pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/18272205

- 𝗙𝗼𝗿𝗺𝗮𝗹𝗱𝗲𝗵𝗶𝗱: La crema de llenya és una font important d’aquest cancerigen, que arriba a contribuir fins al 73% de les emissions en alguns estudis. agupubs.onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1002/2016JD025332

𝗢̀𝘅𝗶𝗱𝘀 𝗱𝗲 𝗡𝗶𝘁𝗿𝗼𝗴𝗲𝗻 (𝗡𝗢𝘅):
Tot i que sovint s’associen als vehicles de motor i a les fonts industrials, la crema de llenya / residus també genera NOx, que contribueixen a problemes respiratoris i a la formació d’ozó troposfèric (smog).

Controls Tecnològics i Normatives:
Els vehicles moderns estan equipats amb catalitzadors, filtres de partícules i estan subjectes a estrictes estàndards d’emissions, que redueixen el nivell de substàncies nocives. En canvi, els dispositius domèstics de crema de llenya i la crema a l’aire lliure de residus agrícoles sovint no disposen d’aquests controls, la qual cosa provoca concentracions més elevades de contaminants.

Tot i que intuïtivament pot semblar més segur perquè sembla més “natural”, el fum produït per la crema de llenya o de residus agrícoles pot ser igual de perillós—o fins i tot més—per a la salut humana i el medi ambient que els gasos d’escapament dels cotxes. El tipus de contaminants és similar, i la presència d’aquestes substàncies nocives en el fum de la llenya o de residus s’ha de prendre seriosament

𝗨𝗻𝗮 𝗽𝗲𝗿𝘀𝗽𝗲𝗰𝘁𝗶𝘃𝗮 𝗴𝗹𝗼𝗯𝗮𝗹 𝘀𝗼𝗯𝗿𝗲 𝗲𝗹 𝗳𝘂𝗺 𝗱𝗲 𝗹𝗹𝗲𝗻𝘆𝗮 𝗶 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗰𝗿𝗲𝗺𝗮 𝗱𝗲 𝗿𝗲𝘀𝗶𝗱𝘂𝘀 𝘃𝗲𝗴𝗲𝘁𝗮𝗹𝘀

El fum pot tenir una aroma nostàlgica, però transporta una barreja perillosa de productes químics tòxics i partícules fines. Les investigacions demostren repetidament que els contaminants del fum de llenya i de la crema de restes de poda incloent-hi els Hidrocarburs Aromàtics Policíclics (HAP / PAHs), el benzè i el formaldehid, són més perjudicials que les emissions dels vehicles moderns.

Un estudi italià va trobar que les zones rurals amb alta prevalença de crema de llenya presentaven nivells més alts de benzo(a)pirè cancerigen que els centres urbans amb trànsit intens. www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1309104215303706

De manera similar, un estudi australià va observar que els nivells de dioxines es multiplicaven per deu quan les estufes de llenya estaven en ús. acrobat.adobe.com/id/urn:aaid:sc:EU:1ec8dba6-ba58-4166-81ad-18d26410d721

𝗤𝘂𝗲̀ 𝗽𝗼𝗱𝗲𝗺 𝗳𝗲𝗿?

Sóller per l’Aire utilitza una xarxa de sensors per estudiar aquestes qüestions i orientar la ciutadania. Reduir tant el trànsit com les emissions del fum de llenya i de la crema de residus agrícoles milloraria sens dubte l’aire que respirem. Tanmateix, les dades actuals suggereixen que abordar la contaminació del fum a l’hivern—fomentant mètodes de calefacció més nets i alternatives a la crema de residus—hauria de ser una prioritat. 𝑨𝒍 𝒈𝒆𝒏𝒆𝒓 𝒕𝒓𝒆𝒃𝒂𝒍𝒍𝒂𝒓𝒆𝒎 𝒂𝒎𝒃 𝒖𝒏 𝒍𝒂𝒃𝒐𝒓𝒂𝒕𝒐𝒓𝒊 𝒑𝒆𝒓 𝒂𝒏𝒂𝒍𝒊𝒕𝒛𝒂𝒓 𝒎𝒐𝒔𝒕𝒓𝒆𝒔 𝒅’𝒐𝒛𝒐́, 𝒅𝒊𝒐̀𝒙𝒊𝒅 𝒅𝒆 𝒏𝒊𝒕𝒓𝒐𝒈𝒆𝒏, 𝒅𝒊𝒐̀𝒙𝒊𝒅 𝒅𝒆 𝒔𝒐𝒇𝒓𝒆, 𝒃𝒆𝒏𝒛𝒆̀, 𝒕𝒐𝒍𝒖𝒆̀, 𝒆𝒕𝒊𝒍𝒃𝒆𝒏𝒛𝒆̀ 𝒊 𝒙𝒊𝒍𝒆𝒏𝒔. 𝑰𝒅𝒆𝒂𝒍𝒎𝒆𝒏𝒕, 𝒕𝒂𝒎𝒃𝒆́ 𝒂𝒏𝒂𝒍𝒊𝒕𝒛𝒂𝒓𝒊́𝒆𝒎 𝒎𝒐𝒔𝒕𝒓𝒆𝒔 𝒅’𝒂𝒊𝒓𝒆 𝒑𝒆𝒓 𝒅𝒆𝒕𝒆𝒄𝒕𝒂𝒓 𝒇𝒐𝒓𝒎𝒂𝒍𝒅𝒆𝒉𝒊𝒅, 𝒃𝒖𝒕𝒂𝒅𝒊𝒆̀ 𝒊 𝒄𝒐𝒎𝒑𝒐𝒔𝒕𝒆𝒔 (𝑷𝑨𝑯), 𝒑𝒆𝒓𝒐̀ 𝒏𝒐 𝒅𝒊𝒔𝒑𝒐𝒔𝒆𝒎 𝒅𝒆 𝒇𝒐𝒏𝒔 𝒑𝒆𝒓 𝒇𝒆𝒓-𝒉𝒐.




𝗖𝗼𝗻𝗰𝗹𝘂𝘀𝗶𝗼́

No hi ha cap nivell “segur” de contaminació de l’aire. Tant si prové dels cotxes com del fum de llenya o de residus vegetals, les partícules fines són un risc greu per a la salut pública. Però a Sóller, les evidències apunten al fum—i no als cotxes—com el principal culpable durant els mesos d’hivern.

Respirar aire net és un dret de tothom. Treballem plegats per fer de Sóller un lloc més saludable per viure, respirar i prosperar.

Per obtenir més informació, consulteu aquests estudis:

- PAHs en el fum de llenya: link.springer.com/article/10.1186/1743-8977-3-1

- Combustió de llenya i emissions de benzè: pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/18272205

- Nivells de dioxines i estufes de llenya: acrobat.adobe.com/id/urn:aaid:sc:EU:1ec8dba6-ba58-4166-81ad-18d26410d721 ... See MoreSee Less