Engaging with the community

 

Get involved

Measure

Raising Awareness

Alternatives

Building consensus street by street

We believe that the broader community, including community organizations, should be engaged in designing and implementing both the community air monitoring network and any subsequent actions or measures to address air pollution. 

 

Air pollution is, above all, a process – with many actors and factors. There are human actors. There are economic and infrastructure factors as well as purely natural ones such as topography and meteorology. There are also social factors such as public awareness of the matter.

 

If our goal is to reduce the risks posed by poor air quality to our health, to our agriculture and our ecosystems, we must find out where in this process we can intervene with the maximum benefit –- and, if possible, with the minimum expense. Obviously, we cannot do anything about the geographical situation of Sóller or its topography. Nor will we be able to do much about its climate.

 

We must engage, therefore, with the human actors, with the entire community. Robust engagement with community stakeholders and residents, who are directly impacted by dirty air, is critical when creating thoughtful, responsive, and impactful clean air solutions. Engagement through one-on-one interviews, focus groups, and citizen science campaigns will help co-produce knowledge, increase self-efficacy among community members, and ultimately build trust and ensure better results and help build political support for action.

 

Data from the air monitoring network  should be made available to the community in accessible, understandable, accurate, and useful formats.

 

We must look for community consensus. Air pollution has a range of human causes: cars and vehicles – and remember we have almost as many vehicles as inhabitants in Sóller; also the burning of prunings and farm waste at certain times of day thanks to our dramatic and unique topography; and, thirdly, the emissions from our wood-burning stoves. 

 

In short, we all share the blame and we all share the consequences. And we must, therefore, share a commitment.

A commitment to inform ourselves. A commitment to get involved in educating ourselves and others about air quality. And a commitment to do as much as we can to minimise the risks to ourselves and others.

 

We believe that real change will only come from an engaged, informed public, one that is aware of the issue and that actively participates in finding solutions. Indeed, the Aarhus Convention recognises our right to participate in the formulation of plans relating to the environment and empowers us to do so.

 

Finally, creating opportunities for diverse community members to participate throughout the development of our network can also contribute to its success by:

 

  1. Leveraging their capacities, knowledge, and social networks
  2. Building capacity and awareness in the community about air quality and its potential health impacts
  3. Strengthening local credibility of the network and the data that it produces.
  4. Increasing the likelihood that network data will be used to support actions that reduce exposure and pollution sources

Our News And Events

Comments Box SVG iconsUsed for the like, share, comment, and reaction icons
Només Biniaraix es deslliura de nivells alts de contaminació atmosfèrica aquest matí. ... See MoreSee Less
Només Biniaraix es deslliura de nivells alts de contaminació atmosfèrica aquest matí.
𝗘𝗻 𝟮𝟬𝟭𝟵, 𝗲𝗹𝘀 𝘀𝗼𝗹𝗹𝗲𝗿𝗶𝗰𝘀 𝗰𝗼𝗻𝘁𝗶𝗻𝘂𝗮𝘃𝗲𝗻 𝘀𝘂𝗰𝘂𝗺𝗯𝗶𝗻𝘁 𝗮 𝗺𝗮𝗹𝗮𝗹𝘁𝗶𝗲𝘀 𝗿𝗲𝘀𝗽𝗶𝗿𝗮𝘁𝗼̀𝗿𝗶𝗲𝘀 𝗮 𝘂𝗻 𝗿𝗶𝘁𝗺𝗲 𝘀𝘂𝗽𝗲𝗿𝗶𝗼𝗿 𝗮 𝗹𝗮 𝗺𝗶𝘁𝗷𝗮𝗻𝗮 𝗿𝗲𝗴𝗶𝗼𝗻𝗮𝗹.

𝗘𝗻𝗰𝗮𝗿𝗮 𝗾𝘂𝗲 𝗲𝗹 𝗽𝗲𝗿𝗰𝗲𝗻𝘁𝗮𝘁𝗴𝗲 𝗵𝗮 𝗱𝗶𝘀𝗺𝗶𝗻𝘂𝗶̈𝘁 𝘂𝗻𝗮 𝗺𝗶𝗰𝗮 𝗲𝗻𝘁𝗿𝗲 𝟮𝟬𝟭𝟴 𝗶 𝟮𝟬𝟭𝟵 𝗹𝗮 𝘁𝗲𝗻𝗱𝗲̀𝗻𝗰𝗶𝗮 𝗲́𝘀 𝗾𝘂𝗲 𝗮𝘂𝗴𝗺𝗲𝗻𝘁𝗶.

𝗟𝗲𝘀 𝗲𝘀𝘁𝗮𝗱𝗶́𝘀𝘁𝗶𝗾𝘂𝗲𝘀 𝘁𝗮𝗺𝗯𝗲́ 𝗺𝗼𝘀𝘁𝗿𝗲𝗻 𝗲𝗹 𝗽𝗿𝗼𝗯𝗮𝗯𝗹𝗲 𝗶𝗺𝗽𝗮𝗰𝘁𝗲 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗖𝗢𝗩𝗜𝗗-𝟭𝟵 𝗲𝗻 𝟮𝟬𝟮𝟬 𝗮 𝗹𝗮 𝗻𝗼𝘀𝘁𝗿𝗮 𝗰𝗶𝘂𝘁𝗮𝘁, 𝗮𝗺𝗯 𝘂𝗻 𝗮𝘂𝗴𝗺𝗲𝗻𝘁 𝗱𝗲𝗹 𝟭𝟮𝟱% 𝗲𝗻 𝗹𝗮 𝘅𝗶𝗳𝗿𝗮 𝗱𝗲 𝗱𝗲𝗳𝘂𝗻𝗰𝗶𝗼𝗻𝘀 𝗽𝗲𝗿 𝗺𝗮𝗹𝗮𝗹𝘁𝗶𝗲𝘀 𝗱𝗲 𝗹'𝗮𝗽𝗮𝗿𝗲𝗹𝗹 𝗿𝗲𝘀𝗽𝗶𝗿𝗮𝘁𝗼𝗿𝗶.

Les malalties respiratòries van ser la causa del 14,17% de les morts a Sóller en 2019 (taxa bruta de IBESTAT). La mitjana de Balears va ser del 9,14% i la de Mallorca del 9,58%. Significa que la taxa a Sóller és un 55,03% superior a la mitjana de les Illes Balears.

Si comparem amb un municipi amb una estructura demogràfica similar, també trobem una diferència significativa. Per exemple en 2019, el percentatge de la població de 65 anys i més a Sóller era del 19,98%. En Porreres la xifra era de 19,97%. No obstant això, només el 8,88% de les morts dels veïns de Porreres es van atribuir a malalties respiratòries enfront del 14,17% de Sóller.

Com era d'esperar, les dades de 2020 mostren l'impacte de la pandèmia de COVID-19. A Sóller, el nombre de morts per malalties respiratòries va saltar de 18 a 41. En termes percentuals, el nombre de morts per aquesta causa va passar del 14,17% del total de defuncions al 31,29%. De nou, Sóller va superar la mitjana regional, que en 2020 es va situar en un 26,69% a Mallorca i un 26,31% a les Illes Balears.

𝗟𝗮 𝘁𝗲𝗻𝗱𝗲̀𝗻𝗰𝗶𝗮: 𝗹𝗲𝘀 𝗺𝗼𝗿𝘁𝘀 𝗽𝗲𝗿 𝗺𝗮𝗹𝗮𝗹𝘁𝗶𝗲𝘀 𝗿𝗲𝘀𝗽𝗶𝗿𝗮𝘁𝗼̀𝗿𝗶𝗲𝘀 𝗮 𝗦𝗼́𝗹𝗹𝗲𝗿 𝗮𝘂𝗴𝗺𝗲𝗻𝘁𝗲𝗻.

La taxa de defuncions per malalties de l'aparell respiratori a Sóller creix un 40% entre 2011 i 2018. Les malalties de l'aparell respiratori van causar 15,5% de les defuncions a Sóller en 2018, comparat amb un 11,11% l'any 2011. L'any 2018, van morir 20 persones a Sóller per malalties de l'aparell respiratori d'un total de 129 defuncions.

Les xifres respectives del 2011 eren 12 sobre 108. En el 2018, amb una xifra de 15,5% la taxa era més alta que la de la Comunitat de Madrid (14,84%) i la mitjana espanyola (12,55%). La taxa de Sóller en 2018 resulta un 46% més alta que la mitjana Balear (10,58%).

Un poble balear de grandària semblant, sa Pobla, va registrar una taxa de 10,71% l'any 2018. Mentre la taxa de mortalitat per malalties de l'aparell respiratori a Sóller tendeix a pujar, es manté relativament estable en altres llocs:

Mentre la taxa de mortalitat per malalties de l'aparell respiratori a Sóller tendeix a pujar, es manté relativament estable en altres llocs:

Entre 2011 i 2018 creix:

Sóller: d'11,11% a 15,5%
Illes Balears: de 9,74% a 10,58%
Sa Pobla: de 10,30 a 10,71%
Espanya: d'11,64% a 12,55%
Madrid: de 14,75% a 14,84%.

Les defuncions per any a Sóller per malalties de l'aparell respiratori, sobre el número total, són:

2011: 12/108. 11,11%
2012: 11/116. 9,48%
2013: 10/123. 8,13%
2014: 12/120. 10%
2015: 13/138. 9,42%
2016: 16/124. 12,90%
2017: 21/145. 14,48%
2018: 20/129. 15,50%
... See MoreSee Less
𝗘𝗻 𝟮𝟬𝟭𝟵, 𝗲𝗹𝘀 𝘀𝗼𝗹𝗹𝗲𝗿𝗶𝗰𝘀 𝗰𝗼𝗻𝘁𝗶𝗻𝘂𝗮𝘃𝗲𝗻 𝘀𝘂𝗰𝘂𝗺𝗯𝗶𝗻𝘁 𝗮 𝗺𝗮𝗹𝗮𝗹𝘁𝗶𝗲𝘀 𝗿𝗲𝘀𝗽𝗶𝗿𝗮𝘁𝗼̀𝗿𝗶𝗲𝘀 𝗮 𝘂𝗻 𝗿𝗶𝘁𝗺𝗲 𝘀𝘂𝗽𝗲𝗿𝗶𝗼𝗿 𝗮 𝗹𝗮 𝗺𝗶𝘁𝗷𝗮𝗻𝗮 𝗿𝗲𝗴𝗶𝗼𝗻𝗮𝗹. 

𝗘𝗻𝗰𝗮𝗿𝗮 𝗾𝘂𝗲 𝗲𝗹 𝗽𝗲𝗿𝗰𝗲𝗻𝘁𝗮𝘁𝗴𝗲 𝗵𝗮 𝗱𝗶𝘀𝗺𝗶𝗻𝘂𝗶̈𝘁 𝘂𝗻𝗮 𝗺𝗶𝗰𝗮 𝗲𝗻𝘁𝗿𝗲 𝟮𝟬𝟭𝟴 𝗶 𝟮𝟬𝟭𝟵 𝗹𝗮 𝘁𝗲𝗻𝗱𝗲̀𝗻𝗰𝗶𝗮 𝗲́𝘀 𝗾𝘂𝗲 𝗮𝘂𝗴𝗺𝗲𝗻𝘁𝗶.

𝗟𝗲𝘀 𝗲𝘀𝘁𝗮𝗱𝗶́𝘀𝘁𝗶𝗾𝘂𝗲𝘀 𝘁𝗮𝗺𝗯𝗲́ 𝗺𝗼𝘀𝘁𝗿𝗲𝗻 𝗲𝗹 𝗽𝗿𝗼𝗯𝗮𝗯𝗹𝗲 𝗶𝗺𝗽𝗮𝗰𝘁𝗲 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗖𝗢𝗩𝗜𝗗-𝟭𝟵 𝗲𝗻 𝟮𝟬𝟮𝟬 𝗮 𝗹𝗮 𝗻𝗼𝘀𝘁𝗿𝗮 𝗰𝗶𝘂𝘁𝗮𝘁, 𝗮𝗺𝗯 𝘂𝗻 𝗮𝘂𝗴𝗺𝗲𝗻𝘁 𝗱𝗲𝗹 𝟭𝟮𝟱% 𝗲𝗻 𝗹𝗮 𝘅𝗶𝗳𝗿𝗮 𝗱𝗲 𝗱𝗲𝗳𝘂𝗻𝗰𝗶𝗼𝗻𝘀 𝗽𝗲𝗿 𝗺𝗮𝗹𝗮𝗹𝘁𝗶𝗲𝘀 𝗱𝗲 𝗹𝗮𝗽𝗮𝗿𝗲𝗹𝗹 𝗿𝗲𝘀𝗽𝗶𝗿𝗮𝘁𝗼𝗿𝗶.

Les malalties respiratòries van ser la causa del 14,17% de les morts a Sóller en 2019 (taxa bruta de IBESTAT). La mitjana de Balears va ser del 9,14% i la de Mallorca del 9,58%. Significa que la taxa a Sóller és un 55,03% superior a la mitjana de les Illes Balears. 

Si comparem amb un municipi amb una estructura demogràfica similar, també trobem una diferència significativa. Per exemple en 2019, el percentatge de la població de 65 anys i més a Sóller era del 19,98%. En Porreres la xifra era de 19,97%. No obstant això, només el 8,88% de les morts dels veïns de Porreres es van atribuir a malalties respiratòries enfront del 14,17% de Sóller.

Com era desperar, les dades de 2020 mostren limpacte de la pandèmia de COVID-19. A Sóller, el nombre de morts per malalties respiratòries va saltar de 18 a 41. En termes percentuals, el nombre de morts per aquesta causa va passar del 14,17% del total de defuncions al 31,29%. De nou, Sóller va superar la mitjana regional, que en 2020 es va situar en un 26,69% a Mallorca i un 26,31% a les Illes Balears.

𝗟𝗮 𝘁𝗲𝗻𝗱𝗲̀𝗻𝗰𝗶𝗮: 𝗹𝗲𝘀 𝗺𝗼𝗿𝘁𝘀 𝗽𝗲𝗿 𝗺𝗮𝗹𝗮𝗹𝘁𝗶𝗲𝘀 𝗿𝗲𝘀𝗽𝗶𝗿𝗮𝘁𝗼̀𝗿𝗶𝗲𝘀 𝗮 𝗦𝗼́𝗹𝗹𝗲𝗿 𝗮𝘂𝗴𝗺𝗲𝗻𝘁𝗲𝗻.

La taxa de defuncions per malalties de laparell respiratori a Sóller creix un 40% entre 2011 i 2018. Les malalties de laparell respiratori van causar 15,5% de les defuncions a Sóller en 2018, comparat amb un 11,11% lany 2011. Lany 2018, van morir 20 persones a Sóller per malalties de laparell respiratori dun total de 129 defuncions. 

Les xifres respectives del 2011 eren 12 sobre 108. En el 2018, amb una xifra de 15,5% la taxa era més alta que la de la Comunitat de Madrid (14,84%) i la mitjana espanyola (12,55%). La taxa de Sóller en 2018 resulta un 46% més alta que la mitjana Balear (10,58%). 

Un poble balear de grandària semblant, sa Pobla, va registrar una taxa de 10,71% lany 2018. Mentre la taxa de mortalitat per malalties de laparell respiratori a Sóller tendeix a pujar, es manté relativament estable en altres llocs: 

Mentre la taxa de mortalitat per malalties de laparell respiratori a Sóller tendeix a pujar, es manté relativament estable en altres llocs:

Entre 2011 i 2018 creix:

Sóller: d11,11% a 15,5%
Illes Balears: de 9,74% a 10,58%
Sa Pobla: de 10,30 a 10,71%
Espanya: d11,64% a 12,55%
Madrid: de 14,75% a 14,84%.

Les defuncions per any a Sóller per malalties de laparell respiratori, sobre el número total, són:

2011: 12/108. 11,11%
2012: 11/116. 9,48%
2013: 10/123. 8,13%
2014: 12/120. 10%
2015: 13/138. 9,42%
2016: 16/124. 12,90%
2017: 21/145. 14,48%
2018: 20/129. 15,50%
𝗖𝗼𝗻𝘁𝗮𝗺𝗶𝗻𝗮𝗿 𝗮𝗺𝗯 𝗶𝗺𝗽𝘂𝗻𝗶𝘁𝗮𝘁

𝗔 𝗦𝗼́𝗹𝗹𝗲𝗿 𝗻𝗼 𝘀𝗼𝗹𝘀 𝗲𝘀 𝗰𝗿𝗲𝗺𝗲𝗻 𝗿𝗲𝘀𝘁𝗲𝘀 𝗱𝗲 𝗽𝗼𝗱𝗮 — 𝘀𝗶𝗻𝗼́ 𝘁𝗮𝗺𝗯𝗲́ 𝗽𝗹𝗮̀𝘀𝘁𝗶𝗰𝘀 𝗶 𝗽𝗼𝗹𝗶𝘂𝗿𝗲𝘁𝗮̀ 𝗾𝘂𝗲 𝗮𝗹𝗹𝗶𝗯𝗲𝗿𝗮𝗿𝗮𝗻 𝗴𝗮𝘀𝗼𝘀 𝘁𝗼̀𝘅𝗶𝗰𝘀 𝗰𝗼𝗺 𝗹𝗮 𝗰𝗶𝗮𝗻𝘂𝗿𝗮 𝗮 𝗹'𝗮𝗶𝗿𝗲.

A pocs metres del camp de futbol, ​​on els joves de Sóller practiquen esport, es prepara una fogata. A més dels rostolls, que en cremar-se produiran material particulat perillós en l'atmosfera, aquesta crema, com moltes, també cremarà poliuretà i plàstic. Les escumes de poliuretà es cremen ràpidament i produeixen una calor intensa, fum dens i gasos que són irritants, inflamables i potencialment tòxics. El gas més significatiu sol ser el monòxid de carboni. La crema de poliuretà també produirà cianur d'hidrogen i altres productes perillosos, com a benzè, toluè, òxids de nitrogen, acetaldehid, acetona, propè, diòxid de carboni i alquens. Les bosses de plàstic, quan es cremen, probablement alliberarà gasos potencialment tòxics com a dioxines, furans, mercuri i bifenils policlorats a l'atmosfera.
... See MoreSee Less
𝗖𝗼𝗻𝘁𝗮𝗺𝗶𝗻𝗮𝗿 𝗮𝗺𝗯 𝗶𝗺𝗽𝘂𝗻𝗶𝘁𝗮𝘁

𝗔 𝗦𝗼́𝗹𝗹𝗲𝗿 𝗻𝗼 𝘀𝗼𝗹𝘀 𝗲𝘀 𝗰𝗿𝗲𝗺𝗲𝗻 𝗿𝗲𝘀𝘁𝗲𝘀 𝗱𝗲 𝗽𝗼𝗱𝗮 — 𝘀𝗶𝗻𝗼́ 𝘁𝗮𝗺𝗯𝗲́ 𝗽𝗹𝗮̀𝘀𝘁𝗶𝗰𝘀 𝗶 𝗽𝗼𝗹𝗶𝘂𝗿𝗲𝘁𝗮̀ 𝗾𝘂𝗲 𝗮𝗹𝗹𝗶𝗯𝗲𝗿𝗮𝗿𝗮𝗻 𝗴𝗮𝘀𝗼𝘀 𝘁𝗼̀𝘅𝗶𝗰𝘀 𝗰𝗼𝗺 𝗹𝗮 𝗰𝗶𝗮𝗻𝘂𝗿𝗮 𝗮 𝗹𝗮𝗶𝗿𝗲.

A pocs metres del camp de futbol, ​​on els joves de Sóller practiquen esport, es prepara una fogata. A més dels rostolls, que en cremar-se produiran material particulat perillós en latmosfera, aquesta crema, com moltes, també cremarà poliuretà i plàstic. Les escumes de poliuretà es cremen ràpidament i produeixen una calor intensa, fum dens i gasos que són irritants, inflamables i  potencialment tòxics. El gas més significatiu sol ser el monòxid de carboni. La crema de poliuretà també produirà cianur dhidrogen i altres productes perillosos, com a benzè, toluè, òxids de nitrogen, acetaldehid, acetona, propè, diòxid de carboni i alquens. Les bosses de plàstic, quan es cremen, probablement alliberarà gasos potencialment tòxics com a dioxines, furans, mercuri i bifenils policlorats a latmosfera.

Comment on Facebook

Ive seen something similar being prepared up here in Fornalutx..lots of plástic in the mix

Load more
Share This