Una qüestió de drets

Dret a respirar un aire net.

Tant l’ONU com la UE defensen el nostre dret a un aire net. A més, tenim dret a la informació sobre l’aire que respirem.

Segons l’article 25 de la Declaració Universal de Drets humans, “Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar.”

Els ciutadans de la UE tenen el dret legal a un aire net i de viure en un medi ambient que li permeti garantir la seva salut i el seu benestar. A Espanya, el Reial decret 102/2011 relatiu a la millora de la qualitat de l’aire, que transposa una directiva europea, estableix els valors límit i objectiu de protecció de la salut per a les partícules PM10 i PM 2,5.

A més, segons el Conveni de Aarhus (25 de juny de 1998), tenim el deure, tant individualment com en associació amb altres, de protegir i millorar el medi ambient en interès de les generacions presents i futures.

Però, també segons el Conveni, per a estar en condicions de fer valer aquest dret i de complir amb aquest deure, els ciutadans han de tenir accés a la informació.

El dret a accedir a la informació sobre la qualitat de l’aire és una condició prèvia al dret d’un aire net: tret que les persones sàpiguen que existeix un problema de qualitat de l’aire, que comprenguin el risc que representa per a la seva salut i estiguin informades sobre les mesures que s’estan prenent per a millorar-lo, són impotents per a actuar.

El Conveni també destaca la importància d’una consciència pública generalitzada sobre les qüestions ambientals. Per tant, imposa a les autoritats públiques l’obligació de difondre activament “informació mediambiental” i també de posar-la a la disposició del públic quan es sol·liciti.